muy nuboso
  • Màx: 17°
  • Mín: 11°
17°

Les vacances

Sento un respecte profund pels periodistes gràfics que es passen el dia vora mar, tot esperant fer la fotografia que valgui més que un sac de blat. Ha d'ésser feixuc, tan o més (potser molt més!) que fer garbes. La majoria dels famosos són poc imaginatius, i el seu complex de gent de terra endins els porta a deixar-se fotografiar exclusivament a la mar. És, aquest, un costum antic. A Espanya, hi ha famílies de terra endins que les úniques fotos que tenen dels seus components més majors, són les que es feren cada estiu a la platja. Em refereixo als anys cinquanta i començaments dels seixanta, quan les classes mitjanes més benestants es permetien el luxe de passar una setmana d'agost a Alacant o a Mallorca. Als àlbums familiars hi ha constància del gradual creixement dels fills, des de quan portaven una roda de cotxe com a flotador a la cintura per no ofegar-se, fins que apareixen drets i estirats, dalt del trampolí, amb l'atreviment de l'adolescència a l'esguard. Des d'aquesta perspectiva, la societat no ha canviat gaire. La mar és en el rerefons de totes les complicitats. Tant ahir com avui significa estiueig, esbarjo, felicitat. A posta els famosos i famoses de cap a peus o de mig pèl, tan aviat com poden deixar el despatx o el plató de televisió corren cap a la costa. Enguany, Ana Obregón va ésser la primera a remullar-se. Per inversemblant que sembli, aquesta dona encara convoca els fotògrafs. Tanmateix, els més assetjats de l'estiu són Paulina i Colate. Déu n'hi do, si valgués la pena! Paulina i Colate nedant, Paulina i Colate allargats a la coberta d'un iot. La composició de les fotos no varia gaire, però valen una pila d'euros. Que la cosa és repetitiva, vulgar? Tant se val! Els periodistes de ploma tindran cura d'escriure un peu força mengívol per al lector. «Paulina y Colate no esconden su amor», o «Paulina y Colate, un merecido descanso». Frases així, amb ganxo, però que tampoc reclamin la col·laboració d'un Stendhal. Si fa no fa, sempre amb la mateixa panoràmica marítima. Els famosos i famoses desconeixen Mallorca i tot allò d'excitant que pot oferir-los l'illa. Estic convençut que més d'un o d'una, que per ésser notícia no en té prou untant Coto Matamoros, correria a retratar-se al costat de l'ase d'Artà, si sabés que Artà es troba a quatre passes del iot. Però ho desconeixen tot de Mallorca, fins al punt que qualsevol d'ells o d'elles estaria disposat a afirmar que passant per Algaida va haver d'aturar el cotxe per no atropellar un ramat de girafes. La família reial espanyola, amb la dèria que sembla tenir per la mar, ha contribuït a aquest desconeixement. La Reina n'és l'excepció, ja que es deixa veure, de tant en tant, en El Corte Inglés. Que té curiositat per a conèixer l'Illa? Potser. En tot cas, en les seves incursions no ha anat més enllà de Valldemossa. El seu fill o les seves filles, ni això. Sempre que sent parlar algú de la relació dels Borbons amb Mallorca, em quedo amb l'endarrer de demanar-li per on n'ha vist qualsevol d'ells. No conec cap pagès que em digui «em trobava en el tros, s'ha aturat un cotxe, ha baixat el rei i, assenyalant una figuera, m'ha demanat: l'amo, puc collir una figa?». Naturalment aquestes coses sols passen a les rondalles. Els reis no van pel món sense escorta, perquè no tots tenen la fortuna d'Alfonso XII que disposava d'algú amb un coneixement tan exhaustiu de la picaresca de barriada com era el Duc de Sexto. La família reial espanyola fa com els famosos i famoses, de manera que únicament coneix Mallorca des del mar. Diumenge, els diaris ens sorprengueren amb una fotografia dels Borbons a bord d'un iot. Hi eren tots, no en faltava cap. Ni la senyora Letícia, que sembla que li tira més la muntanya (i la muntanya del nord ibèric) que la mar. A la foto, hi era tothom de sang reial. I tothom somreia, perquè aquesta és una bona manera de demostrar que a la Zarzuela no hi ha goteres. Tanmateix, la foto no pot defugir un cert aire de banalitat. Tornem al tema de sempre. La mar, que els serveix de decorat, no se'ns presenta com una via de pas ni com el rebost dels pescadors. És un paratge de desenfeinats. El mateix que empren els famosos i famoses per a remullar-se i remarcar que són tan feliços com si fossin ànecs a un paradís de Walt Disney. La família reial espanyola es troba falta d'un bon director de màrqueting, és evident. Aquesta societat necessita llegir. Potser s'haurien d'haver fotografiat, els monarques i la seva cort, amb un exemplar de El Quijote, obert entre les mans. I a hores d'ara, Paulina i Colate prendrien el sol fullejant el Kamasutra. Vull dir que, d'aquesta manera, la família reial hauria donat un bon exemple als famosos i famoses que ni llegeixen les banalitats que s'escriuen d'ells i d'elles (altrament s'emborratxarien). I el ministre Bono hauria ordenat que es toqués diana florejada a totes les casernes. Caldria celebrar l'esdeveniment. Un llibre bo -fins i tot El Quijote, abans que el PSOE el convertís en un producte de paradeta patriòtica com els encenedors amb el perfil de Franco-, espavila les consciències més ensopides.

Llorenç Capellà, escriptor

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris