algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín:
10°

Visions de la realitat

Hi ha una espècie de frase feta que més o manco diu el següent: la realitat és el del color del vidre amb que es mira. I aquesta frase feta resulta especialment aplicable a l'hora d'analitzar com va la temporada turística.

És bastant compartida l'opinió que la temporada no és per tirar coets. Hi ha dades certes sobre reducció de rendabilitat, reducció de temps d'estada i reducció de despesa turística; i tot això acompanyat d'un augment exponencial del tot inclòs que té conseqüències greus en l'oferta complementària. Que el panorama no és excessivament positiu ho demostra que grans cadenes hoteleres vulguin convertir hotels en pisos. Lògicament la situació no és catastròfica, però si que és preocupant. I el més preocupant de tot és que els responsables públics enlloc de reconèixer la situació i tenir voluntat d'enfrontar-se amb la mateixa, allò que fan és amagar el cap davall les ales i dir que tot són flors i violes. I en aquesta construcció d'una realitat que és simple façana, la veritat és que el Govern ha estat prou diligent. El ciutadà que llegeix els diaris per estar informat en aquests moments més que coneixement pateix una forta desorientació. A dies una de freda, a dies una de calenta. Darrere però, d'aquesta disparitat s'intueix que hi ha coses que no funcionen, la nostra indústria de visitants no està en una etapa bollant, i si això és així, aleshores, alguna cosa s'hauria de fer. La gran hipoteca que té el PP és que no té voluntat de donar resposta. I el tot inclòs és un bon exemple d'aquesta hipoteca. No se tira endavant una regulació perquè és massa compromès, podria haver molta gent que s'emprenyàs (hotelers, comerciants, restauradors...), i resulta molt difícil acontentar a tots, aleshores, no es fa res, cosa que de fet també beneficia uns i perjudica uns altres. I més enllà de les bregues entre sectors, la no regulació perjudica a llarg termini la destinació ja que la qualitat de la qual tant parlam és la principal resentida de la manca de fixació d'uns mínims a complir. Crec que ningú es planteja sèriament acabar o prohibir el tot inclòs; si hi ha demanda d'aquest producte turístic obviament l'hem d'oferir. Regular no és sinònim de prohibir, és sinònim de garantir uns estàndards mínims. En definitiva, no regular és no voler afrontar el problema, i no voler afrontar el problema denota falta de projecte. I qui parla de tot inclòs podria parlar de la tan suada desestacionalització, de la reconversió o de la generació de turismes alternatius al sol i platja. Els que han dit que el repte no era crear noves places sinó ocupar les existents durant més temps, són els mateixos que ara han aprovat una llei de ports que aposta per crear més places, sense tenir en compte que un dels elements més negatius de les Balears és la massificació i la degradació del paisatge. Els que han dit que s'havia d'impossibilitar compatibilitzar usos residencials i turístics, i que s'havia de lluitar contra l'oferta paralegal del turisme residencial, són els que ara els tremolen les mans quan s'ha d'impedir que hotels es converteixin en pisos; i el famós esponjament on quedarà? És aquesta indefinició o aquesta contradicció la que justament impideix bastir un projecte per al turisme balear de començaments del segle XXI. I a manca de projecte, a manca d'establiment d'objectius, la sortida és anar passant tot dient que la cosa marxa bé, que ens hem recuperat, no hi ha problemes. Però si que n'hi ha algun de problema i allò intel·ligent és intentar resoldre els problemes, no negar la seva existència. Sense projecte però, és mal de fer resoldre de bon de veres els problemes, més aviat es va a la improvisació i a tapar forats. Ningú crida el mal temps, les coses evolucionen, i el que seria positiu seria saber cap on volem evolucionar, quin camí volem seguir. Romandre aturat i instal·lat en un optimisme buit, no és la millor recepta per encarar l'evolució de la realitat.

Josep Melià Ques, missèr

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris