nubes dispersas
  • Màx: 17°
  • Mín: 10°
12°

Pregant a Sant Narcís

Potser surten del vell edifici que hi ha al davant o de qualsevol altre temple o cauen del cel projectats per aquesta llum blanca i cegadora que els escalfa i els dóna corda.

Donen voltes i voltes, sembla que observin els mostradors minuciosament i no arribes a aclarir per on surten, però comproves que tard o d'hora entraran a la botiga. Si amb molta d'imaginació, regnàs el silenci, com un temps, als carrers de Ciutat es podria sentir el seu res, un xiuxiueig inintel·ligible, però constant i monòton com el clima que ens toca sofrir aquests darrers anys.

No es decideixen per cap llibre i van d'un punt a l'altre. De sobte, i d'una revolada, els encisa un títol qualsevol i si no els convenç giren fulla i es dirigeixen a un servidor. Com bé sabeu el color negre és la seva característica principal, ho heu vist més d'un cop. Quan es vinclen, n'hi ha que sembla que encara juntin les mans per pregar. Si intent atendre'ls com es mereixen, pas el tràngol que des de fora, al carrer, els vianants amics, clients, coneguts... em veuen gesticular de mala manera, m'observen agitar els braços sense comprendre el pas. Així i tot, sense aturar de caminar, algú em saluda i s'allunya movent el cap, de banda a banda. A l'altre costat del vidre és mal d'entendre que sigui l'únic orgànic dintre la llibreria i lluito per la meva integritat. Bé, ho sóc fins que entra una senyoreta amb cara d'intrigada, però decidida. No siguin mal pensats, faig el que puc per atendre-la, però abans, i armat amb l'última novetat del Cesar Vidal descarreg tota l'adrenalina sobre el negre i pilós animal que resta extraviat, com una avioneta accidentada amb una ala transparent assenyalant el cel ras de la llibreria, afortunadament en un lloc discret. Un cop esclafada, contempl esmaperdut com del seu cos desfila una formació de cucs, en silenci, que em recorda a un qualsevol transbordador militar fent marxar centenars d'individus disposats a encetar un nou conflicte...

La clienta no se n'adona d'aquest fàstic i l'atenc i, fins i tot, l'escolt mentre em rento les mans. Quan he acabat, i després de servir-la, prepar la devolució de l'esmentat bestseller i engego al màxim l'aire condicionat, com a subtil mesura de prevenció. A l'altre costat del vidre un sacerdot, client de la casa, em somriu i em saluda amb la mà. Després, entra i es queda parlant una estona a la fresca, dins el seu uniforme antic, que amb el temps ha agafat cert color gris com d...

Àlex Volney, escriptor i llibreter

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris