algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín: 11°
15°

Oh, Prada! (contracrònica)

Surten conceptes com 'ambient nacionalista', que no nacionalisme d'ambient -també n'hi ha, com el nacionalisme de moqueta o el de rostoll, presumptament també en auge pels contorns del Liceu Renouvier-: les cues del menjador del centre on es fa la Universitat Catalana d'Estiu són una mina de contracròniques. Que és una mica el gènere periodístic que practiquen, amb més o menys lluentor, els poc feiners o directament mandrosos. Converses al vol, davall del tendal: «és que el Corbacho i tots aquests de la Cubana són castellanoparlants!».

-Sí -i tots tres capegen, com si sense haver de dir res més, ni en català ni en suahili, s'entenguessin. Recorda el 'nacionalisme d'impuls', que deia Clara Simó, arrauxat, adolescent, bescanviable...

Dalt s'han atrinxerat rere dues estelades i una bandera valenciana, que les quatre barres seques són ja -o encara!- omnipresents i també franceses. Als Pyrénées Orientales es parla poc català, tot i que l'escut de Mosset és un moix -un moixet, per ser més exactes, ah, coincidències- i un percentatge altíssim dels alumnes que s'estan al Liceu són mallorquins.

-O sigui, catalans illencs.
Valga'm Déu. Una de les fonts ben informades pescades en el refrectori ens anuncia que una nit d'aquestes hi haurà «gresca catalana» -«música en català, begudes catalanes»-, i hom pot arribar a pensar, analitzant-lo des d'aquest punt de vista, que una sòl·lera amb Aromes és més plaent per al fetge que una castanya de Soberano. Com que la mateixa font ens ha avançat que aquest cap de setmana faran un concurs de freaks -«vénen aquí, i trien el més freak de tots, sí, sí», seguirem informant-, hem assajat tota casta de recursos per passar inadvertits. I és possible, sempre que no vulguis semblar d'una edat que ja no tens.

Els concentrats a Prada exigeixen als mitjans de comunicació més radicalitat: «li heu de fotre canya a en Saura, que ha tornat capellanot», una dona. Però no la radicalitat barroera i simplista dels qui ahir dematí s'alegraven de paraula -esperam que només de paraula- per l'incident -accident?- dels militars espanyols; de la UCE en podria sortir una fina radicalitat pirenenca, de roca -com d'aquesta altra roca-. Protecció del paisatge, organització territorial. Ítems polítics i espessos, aportacions marginals que un dia podrien esdevenir centrals en el discurs, hegemòniques, troncals. Nacionalisme de fons, que diríem.

Maties Salom, periodista

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris