algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín: 10°
15°

El poder del passat

Els editors de Londres, a les primeries del segle devuit, varen idear un mètode infal·lible per a impulsar el seu negoci: pagaven els autors -aquells que tenien les idees, imaginaven històries i les sabien expressar per escrit- per tal que els cedissin els seus originals, amb la publicació dels quals guanyaven diners. Tanmateix, els editors escocesos eren encara més vius que els de Londres i sense cap mania, un cop que arribaven a les seves mans els llibres de Londres, els publicaven i els venien a un preu molt més convenient ja que no havien de bestreure el cost dels originals. Els londinencs, ben escaldats, varen acudir a demanar protecció contra aquest abús al Parlament i van aconseguir fer promulgar l'Estatut d'Ana, una llei que atorgava l'exclusivitat del dret de publicació -per un temps limitat- a aquell que hagués pagat per l'original. Així neix, el 1710, la llei del copyright o dret de còpia, destinada a protegir els editors -i no els autors- de la «pirateria» d'altres editors, i no dels lectors. Avui, tres-cents anys desprès, aquesta llei -modificada, deformada i eixamplada a conveniència dels editors actuals- ha estat el principal mecanisme emprat per a aturar -i qui sap si matar- un projecte faraònic de l'era digital com era l'endegat per Google de construir una gran biblioteca digital, la més gran de totes. Aquest projecte -iniciat el passat desembre- tenia com a objectiu possibilitar l'extensió de les cerques als continguts dels llibres que farien part d'aquesta immensa biblioteca digital. Google havia començat a escanejar els llibres que composen els fons de les biblioteques de quatre de les universitats americanes més importants. La idea no era tant posar a la xarxa la versió digital escanejada d'aquests llibres, com fer servir els continguts d'aquests arxius com a camp de recerca, ben igual que ho és ara la web per a les cerques habituals fetes a través de Google. Amb aquest projecte -de nom Google Print- s'hauria posat a l'abast dels usuaris passatges dels llibres on un determinat terme aparegués usat, la qual cosa hauria donat molta més visibilitat als llibres, d'una banda, i de l'altra hauria posat els interessats sobre la pista de textos que els podien ser útils per a les seves necessitats. Però, des dels inicis del Google Print, els editors americans varen posar el crit en el cel, tot i que, d'entrada, s'havia limitat l'abast als llibres publicats abans del 1923, als qual ja no afecta la llei del copyright. Una llei que, sigui dit de passada, en els seus inicis preveia la protecció per un període de 14 anys i que ara ultrapassa els 70 i més per a segons quines obres de creació, gràcies a les pressions dels editors. Així i tot, la restricció a llibres antics no ha estat suficient per a satisfer les pors dels dinosaures representants del passat, els hereus dels editors del 1710, de tal manera que les negociacions entre l'associació d'editors americans i Google es varen trencar, fet que va provocar l'anunci per part d'aquests darrers de suspendre temporalment l'escaneig de llibres fins el proper mes de novembre, amb l'objectiu de poder trobar una solució satisfactòria al conflicte. Farien bé els editors americans -i els altres- de pensar que seria la seva professió si una pressió similar, per part del gremi de copistes dels monestirs, hagués aturat l'expansió de la impremta. Ningú no nega el mèrit de la tasca dels copistes dels monestirs i la seva contribució a la preservació i expansió de la cultura i del coneixement, com ningú no nega els mèrits dels editors en aquesta mateixa tasca, cada un en el seu temps i marcat per la tecnologia a l'abast. Si la tecnologia del nostre temps ha convertit en obsoleta la seva forma actual de negoci, el que haurien de fer és adaptar-se als temps, per comptes d'exercir el seu poder de forma il·limitada per a aufegar la innovació i els avantatges que aquesta incorpora. És lícit que el passat intenti exercir el seu poder per a limitar la innovació i la creativitat, és a dir del futur que els amenaça, però resulta preocupant veure la inanició dels poders públics davant d'aquests abusos de posició, i més que inanició, la seva descarada presa de posició al costat dels interessos d'aquest passat. I a tot això no els havia dit que jo no acabava de veure clars alguns aspectes d'aquest projecte de Google.

Llorenç Valverde, catedràtic de la UIB

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris