lluvia ligera
  • Màx: 16°
  • Mín: 11°
15°

Engalavernades diverses

Va arribar a les meves mans l'altre dia un anunci comparegut a la premsa que, pel producte que fa avinent i pretén vendre, el vaig trobar ben singular. Després, i com que l'anunci indicava una adreça electrònica, hi vaig entrar, que a cuitor i curiós no em guanya ningú, set n'han entrades i set n'han de sortir, tanmateix, i d'aquesta manera va ser com vaig acabar de saber de què anava l'encenall. L'anunci en qüestió posava: «Alargamiento de pene. Tratamiento sin cirugía. Seduccción y seguridad. Resultados visibles. Màxima calidad con todas las garantías». I a continuació un número de registre sanitari, un telèfon i l'esmentada adreça electrònica. Hi vaig entrar. A més de la fotografia d'un lleteret pinxo de platja somrient, musculós i provocatiu, amb una miniatura de banyadoretxo, marcant paquet a les totes, que d'això es tractava, precisament, hem de suposar. Per això mateix estic en disposició de contar a vostès les possibles, hipotètiques excel·lències d'aquest allargador del jugueroi dels homes, que diuen a Eivissa. Allò primer que he sabut ha estat que costava 299 euros, o sigui que, berbes poques, i no juguem amb les coses de menjar. «X pone al alcance de todos el prolongador peneal y corrector de curvaturas de más alta calidad y prestaciones». Bono, la qualitat bona, d'acord, però les «prestaciones» ja sabem que només és una: allargar el «pingo» i endreçar-lo si és tort. I cercava i cercava per mirar de saber en què consistia la cosa, quin era el secret que propiciava aquest alt benefici, i no ho trobava per enlloc. «Peso reducido al mínimo, 53 gramos, máxima comodidad y alto rendimiento. Diseño único, preciso y fácil de manejar. Su fabricación en una aleación de aluminio quirúrgico recubierto con un baño protector antialérgico aplicado con láser, lo dota de una extraordinaria ligereza de peso, que supone un aumento sustancial de comodidad para llevar puesto el extensor peneal durante el tratamiento sin sentir molestias o los inconvenientes derivados de un exceso de peso. En las últimas fases del tratamiento el dispositivo médico X sólo llega a pesar 90 gramos, lo que facilita que el tratamiento finalice con éxito». Veus, ara començaven a donar pistes del com anava la cosa aquesta, sense quedar clar del tot, però. Fins aquí, un podia imaginar que del que es tractava era que et penjaven de la fava uns pesos, que anaven augmentant des del mínim de 50 grams, fins al màxim de 90 cap al final del tractament. Però no, cap al final del fullet d'instruccions, i baix del títol «Funcionamiento», he pogut trobar una fotografia que escarrufa: un primer pla de penis amb uns ferros plantats a cada costat que l'estiren i fan que sembli qualsevol cosa manco allò tan gelós que tenim els homes enmig de les cames. Una deformitat. La peça li arriba a mitjan cuixa, uf! No he pogut menys que xuclar aire per la boca amb el barram estret, que és el que solem fer quan alguna cosa ens escarrufa. I, de manera rabent i instintiva, he tancat aquella finestra.

Després, automàticament m'han vengut al cap els succeïts a Mallorca, compareguts a les pàgines dels diaris aquests darrers temps, que de manera ben directa tenen a veure amb engalavernades del cap de baix. Perquè no em diran que el numeret protagonitzat per aquell estranger que la seva al·lota se li escapà un consolador elèctric que li havia enfonyat dins el forat del cul i el varen haver d'operar d'urgència perquè no sortia ni per aquestes, ja em diran. Quin papereeeet! O la feta d'aquell altre, pobre home, que s'injectà al rave silicona per via intravenosa per fer-se'l créixer, que després morí quan el material estrany es desplaçà per la vena i li causà un col·lapse respiratori. Va tenir temps d'explicar-ho als metges, desgraciadet. Ponderar que malgrat el fulletó recalqui que «Prolongar los límites del placer es un deseo sano», i que: «Un pene bien dimensionado siempre ha sido objeto de admiración y deseo», el consell més útil amb tota evidència és el que recomana conformació. I que cadascú aconsegueixi que la peça que li ha tocat per naixença sigui el més eficient possible i el més retent que sigui precís. Anem sobre segur. No fos cosa que després passi allò de la dita: «gran església i pocs perdons».

Gabriel Florit i Ferrer, escriptor

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris