nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín: 10°
11°

L'estrany agost del PSOE

Aquest mes d'agost el PSOE illenc ha fet dos moviments tàctics estranys. Un, la seva implicació en l'afer del trànsfuga d'UM de Calvià. Dos, l'amenaça de bloquejar la reforma de l'Estatut d'Autonomia. Denotant, tots dos, un rerefons absurd. Tot l'assumpte del trànsfuga de Calvià al PSOE ni li va ni li ve, teòricament. Perquè al cap i a la fi és cosa entre UM i PP. Tanmateix s'hi implica a fons. D'aquí l'estranyesa. Fins i tot pretén la intervenció dels poders nacionals de, per una banda, la fiscalia anticorrupció i, per l'altra, pareix que intentant que -si hi ha ruptura de l'aliança conservadora- a la fi el govern de Zapatero se passi per allà l'autonomia balear anul·lant la hipotètica declaració d'interès general de l'hospital de Son Espases que hauria fet el govern de Jaume Matas per evitar el bloqueig del Consell a aquesta obra. Tanta obcecació socialista dóna raó als que pensen que la moció de censura entre PSOE i UM a Calvià era cosa feta, tal i com, per cert, els entorns d'UM asseguraven des de fa mesos que podria passar. Però en no haver estat així seria més intel·ligent no ficar-s'hi i deixar-ho córrer, perquè com el trànsfuga dimitesqui dels càrrecs mantenint l'escó, i per tant deixant l'ultimàtum d'UM ja sense cap raó, els socialistes quedarien en bastant mal lloc a la localitat. Sobretot perquè el PSOE sap que quan te surt una buranya d'aquestes el millor és intentar que no te torni a passar i oblidar-te'n. I no en parlem ja de l'absurd que és ficar-te en buranyes del veïnat. Aguantant viva la història l'únic partit que se'n beneficia és el receptor polític del trànsfuga. Hauria de recordar el PSOE els casos -i en té, per recordar- que li han sortit. En tots, a les següents eleccions el beneficiat ha estat el PP o el PSM i el perjudicat ell mateix. Per tant, no és gens intel·ligent esperar que de Calvià se'n derivi cap erosió del PP.

Per altre costat, divendres passat Francesc Antich amenaçava d'impedir la reforma de l'Estatut per mor de l'afer de Calvià. És el doi més gran sentit a la política balear des de fa molt de temps. Com mesclar ous i caragols. És tan grollera l'excusa que deixa en evidència la posició socialista. Si no hi ha acord nacional PSOE-PP per les reformes estatutàries -que pareix que no, ara, però no cal descartar-ho, encara- els socialistes s'ensumen que els conservadors els deixaran a Balears entre l'espasa i la paret. Jaume Matas té a la recambra la bala del finançament. Sense un acord nacional la dispararà. Demanarà la lluna del finançament. Se farà més nacionalista que ERC. Aleshores el PSOE se quedaria tot sol contra tots. No hi hauria reforma de l'Estatut, i estaria clar que la responsabilitat en part grossa seria seva. Quedaria engrunat. Per això s'inventa el doi de vincular l'afer Calvià a la reforma. A veure si així se prepara l'excusa per dissimular la vertadera raó de l'oposició a la reforma: que no pot defensar ara el finançament que ell mateix demanava quan governava Balears i que el discurs tan autonomista que el caracteritzava abans ha quedat a l'oblit en favor de l'obediència a Madrid.

Els dos moviments tenen un denominador comú. La necessitat imperiosa del PSOE de lliurar-se novament a UM com a única possibilitat, si se donàs el 2007 l'efecte ZP somiat, de tornar a disposar dels càrrecs del poder. Per això ajuda els nacionalistes a Calvià i en l'estratègia de rompre l'aliança general amb el PP, alhora que prepara l'escenografia per intentar culpar el PP d'una possible no reforma estatutària de tal forma que a UM no li suposaria, així, cap entrebanc pactar amb un PSOE que de l'altra forma seria «antiestatutari». S'entenen, els moviments, però resulten molt estranys perquè mostren un PSOE que ja ha renunciat a guanyar qualque dia al PP, per a la qual cosa necessitaria de forma imprescindible no només -com intenta- afeblir o liquidar PSM i EU-Verds sinó també disposar de l'espai de centre i dels escons d'UM que ara intenta apuntalar. Al capdavall, el més absurd que reflecteix aquest mes d'agost socialista és que el PSOE menysprea l'enorme potencial que té per bastir una vertadera alternativa al PP. I se conforma a somiar que UM li condecesqui la gràcia de poder fer una altra alternança que en el millor dels casos estaria destinada a igual fracàs que l'anterior. I en el pitjor, i més probable perquè l'alternança és bastant difícil que pugui ser, deixar el partit per molts, molts anys sense nord.

Miquel Payeras, periodista

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris