nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín: 10°
11°

La Fundació Palau

L'atractiu cultural bàsic a Caldetes és la Fundació Palau. Aquest centre d'art té com a vocació conservar, mostrar i difondre el llegat artístic i documental i l'obra del poeta Josep Palau i Fabre (Barcelona 1917), important estudiós de Pablo Picasso. Recordem, de passada, que dos anys després d'inaugurar-se la Fundació Palau, el 2005 fou nomenat doctor honoris causa per la UIB. El vell amic Palau -fórem veïns a l'Eixample de Barcelona a finals dels seixanta i començaments dels setanta- recorda, amb emoció i alegria -els ulls li espiregen lleument-, el dia del seu nomenament a la UIB. La defensa de la seva poesia, a càrrec d'Antoni Artigues, i de la seva tasca com a crític, amb paraules de Catalina Cantarellas. De llavors ençà, però, només en pocs mesos, la seva salut s'ha ressentit. Fa diàlisi tres vegades a la setmana, va amb cadira de rodes, la seva oïda ha perdut molt... Però es mostra content amb la nostra visita i encara podem parlar, com en els anys setanta, de les seves freqüents visites a Picasso i de la petita història de la lladriola que el gran mestre malagueny li va decorar i ara és el símbol de la fundació. Palau ha estat sempre un exemple vivent d'optimisme biològic i evoca serè els quinze anys d'exili voluntari a París, durant la llarga nit franquista. Em corregeix, amb bonhomia, algun concepte abrupte que salta durant la cordial conversa.

-Sense una infraestructura nacionalista -em diu-, és molt difícil que la llengua i la cultura tinguin el suport degut i, per tant, la seva pervivència seria molt més difícil.

-Sí. Però els autogoverns que hem vist m'han descoratjat.

-Els autogoverns han descoratjat tothom. Tots esperàvem més i una altra cosa.

La fundació ocupa els edificis Can Muntanyà, del segle vint, i la Casa de les Monges, un antic col·legi religiós. El conjunt ocupa 1.500 m2. El museu, de notable riquesa artística i documental, l'ha fet possible la voluntat de la Diputació de Barcelona i l'Ajuntament de Caldetes. El poeta viu a la part alta. Alícia en tot moment té cura d'ell, i fins i tot sap com fer-se sentir, quan l'audició es fa dificultosa. M'ha alegrat saber que un escriptor al qual sempre he admirat es troba ben atès en l'etapa final d'una llarga i apassionada existència. Na Fiona Campbelem pregunta si encara escriu.

-Poc, molt poc. Ara prepara la publicació de les seves obres completes, que es reuniran en dos toms de mil pàgines cada un. Em volgué dedicar molt afectuosament el catàleg general de la Fundació, que és bellíssim.

-I el vas veure bé?
-Em recordava perfectament. Fins va evocar la meva casa prop de la seva a Barcelona, quan jo vivia a Girona/Aragó. Em digué que quan hi passava pel davant tornava a pensar en les nostres llargues converses de tants anys enrere.

-Deu esser un museu de qualitat, aquest de Caldetes, no?

-Abasta un ventall molt ample. De Nonela Miquel Barceló, aplega un contingent selecte del seu llegat.

-Amb especial esment a Picasso, em supòs.
-Sí. La relació entre Palau i Picasso fou molt llarga. Aviat sortirà el darrer volum del crític sobre el pintor. El museu mostra obres que Picasso li regalà devora altres que Palau va anar adquirint pel seu propi compte, en exposicions i subhastes. En unes pàgines del llibre Picasso per Picasso, féu un dibuix sobre el tema del pintor i les models a l'alçada de les seves millors coses. I això que només improvisava.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris