algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín: 11°
16°

La guerra de tv locals

El delegat del Govern nacional, Ramon Socias, ha advertit aquesta setmana al govern balear que no pot clausurar ni multar les televisions locals -com ha anunciat que faria- que han quedat fora d'ordenació després que l'executiu de Jaume Matas hagi atorgat les llicències digitals locals. No fa molt les agraciades amb el permís d'emissió, organitzades en comuna entitat d'interès compartit, exigien al govern illenc que actuàs en contra de les que han quedat sense permís. Estam davant d'un embolic considerable. Que pot acabar als jutjats en no pocs casos. No només a Balears, sinó per tot Espanya. A Madrid, per exemple, les mateixes concessions televisives no han agradat gens al PSOE -ni a les empreses que s'han quedat fora, clar-, partit que ha anunciat que recorrerà el concurs públic davant la justícia. Per altre costat, el govern nacional també ha fet un vestit a mida per al grup PRISA perquè el seu Canal Plus pugui emetre en obert, resultant-ne, però, que, quan s'ha conegut el com serà, no estarem davant d'una conversió del canal tancat en obert sinó d'un nou canal en obert mentre que l'antic codificat seguirà emetent dins la plataforma de Canal Satélite Digital, o sigui un regal. Concessió que algunes de les empreses competidores -bàsicament Tele 5 o El Mundo- podria acabar per recórrer. Al capdavall tots els casos se poden reduir al mateix. L'administració -nacional o autonòmica- no actua com a garantia de la llibertat d'expressió -per allò d'ampliar les teòriques possibilitats de triar per part del consumidor televisiu- sinó tot el contrari. Per una banda se mostra molt gelosa de la seva potestat en tenir el control del panorama televisiu -perquè sempre són concessions administratives- però, per l'altra, en lloc de donar claredat a aquest àmbit, el que fa és mantenir-hi enormes llacunes a les quals pot valer tot, o res, o sigui, al capdavall, afavorir alguns i deixar els altres sense res. És la reserva legal per a la implícita capacitat de corrupció de l'administració pública, sigui del color que sigui, que d'aquesta manera té mànega ampla per donar televisions als amics i deixar-ne sense els contraris. Ho va fer el govern del PP de José María Aznar, provocant la creació d'una monstruosa empresa deficitària, a través de Telefónica, que es deia Vía Digital, simplement per intentar anorrear l'èxit de la plataforma de Canal Satélite del grup PRISA. Ara, el govern, que és amic d'aquest grup, li regala la nova televisió en obert. A escala autonòmica passa dos quarts del mateix. A Madrid i a Balears, els mitjans que s'han quedat sense televisions locals digitals, i el PSOE, acusen els governs conservadors d'amiguisme cap a les empreses que sí n'han obtingut. No diu res el PSOE, clar, dels moviments televisius a Catalunya, sota empara del govern del Tripartit, que beneficien els mitjans prosocialistes. A l'àmbit domèstic veim ara les conseqüències d'aquesta perversa actuació de les administracions. Unes televisions locals, alegals si se vol, que no molestaven ningú, que emeten des de fa molts anys, que no han obtengut llicència digital, ara són un problema per a aquelles que tenen assegurada la concessió. I com és lògic aquestes reclamen a l'administració que actuï. El govern autonòmic diu que en efecte actuarà, però resulta que apareix el delegat del Govern dient que no, que no pot perquè les competències són del nacional, però, a la vegada, no diu quin ha de ser el destí final d'aquestes televisions sense concessió, perquè en realitat no està gens clar. En el fons al govern balear-PP l'interessa per interès partidista que deixin d'emetre les televisions locals fora d'ordenació, mentre que al PSOE-Delegació del Govern no l'interessa gens que hagi d'apagar els llums la televisió local que tant de bo té entre els socialistes. En realitat tot se redueix a això. I els grans conceptes que usen uns i altres, com llibertat d'expressió i demés, els deixen freds a tots. Tot és pur interès partidista. Ampliat en aquest cas pels legítims interessos empresarials de les televisions, amb o sense llicència, que són les víctimes d'una administració que actua amb perversitat per afavorir amics i perjudicar contraris. I llavors diuen, els polítics, que actuen en benefici dels ciutadans. D'alguns, per ventura.

Miquel Payeras, periodista

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris