nubes dispersas
  • Màx: 17°
  • Mín: 11°
12°

Balanç

Divendres passat observava Formentera des del porxo de la casa pagesa del majoral de s'Espalmador i amb la panxa plena d'un fabulós arròs de colom amb brou de peix feia silenciós balanç d'un mes de vacances, que començaren el 15 de juliol a Santa Pola i que després de tocar Alacant, Dénia, Tabarca, València i Eivissa eren a un pas d'acabar. Abans de partir em vaig fer el propòsit de passar quatre setmanes sense llegir cap diari ni veure la televisió ni escoltar la ràdio ni connectar-me a la xarxa: tolerància zero a la informació provinent de qualsevol mitjà de comunicació. I una part de la felicitat amb què començava a tancar el viatge a s'Espalmador la devia al fet d'haver aconseguit el meu objectiu al cent per cent i encara diria més, a no poder (no voler) destriar la causa de l'efecte. Quan dissabte al sol post vaig arribar a Barcelona, després de nou hores de navegació a bord del ferri Illa de Botafoc, vaig sopar d'una bona ensalada feta amb el bescuit que havia comprat a primera hora a Formentera i amb la mussola seca que havia comprat al mercat de Santa Pola: principi i final de trajecte m'omplien l'estómac quan me'n vaig anar a jeure. Ahir de matí, mentre escrivia aquestes paraules, cavil·lava en la dèria que m'havia fet més curta la travessia entre Sant Antoni de Portmany i Barcelona: tornar a viure a Formentera (després de vint-i-tres anys de voltar pel món). Ahir, mentre escrivia això, n'Iru i n'Aixa, els meus gats, em rodaven, tranquils, i pensava com m'agradaria poder convèncer-los que la meva guerra tal vegada sigui una imprescindible, sòbria i feliç deriva fondejada al sud de s'Espalmador. De moment, m'he promès tornar a l'illa per les matances, cosa que no faig des que me'n vaig anar. I avui de matí he tornat a comprar el diari.

joanmariUhotmail.com

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris