nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín:
16°

Amb paraules ben planeres

El comentari que realitza qualsevol mallorquí en tornar de qualsevol capital de província espanyola és invariablement el mateix: està molt neta i els transports públics funcionen de meravella. La comparació amb Palma sempre és odiosa per als seus habitants. En aquests municipis peninsulars, quan el sol comença a pondre's, gent de totes les edats passeja. Els cafès són plens de famílies. Un altre planeta que no té res a veure amb la capital turística de la Mediterrània, que, no fa tant, encara era així, és a dir, rivalitzava amb Girona en indicadors de qualitat de vida. La batlessa de Ciutat pensa que aquestes qüestions no interessen gaire els residents, fascinats, segons ella, per les obres públiques. Per cert, Palma està aixecada des de fa una dècada. Em podria esmentar cap fruit d'aquest ímpetu formigonador? Val: una de les successives destruccions del parc de les Estacions. El nostre president opina que allò que és de tots no és de ningú. Els efectes devastadors d'aquesta manera d'entendre la vida són evidents a Palma. No estranya que Mallorca quedi molt enrere en la llista de destinacions d'estiueig preferides pels espanyols. Tampoc no sorprèn que els estrangers tan sols hi vénguin a preu de saldo i a fer el hooligan. El fet és que, com assenyalen Antoni Riera i altres economistes, el turisme no tornarà a ser l'element dinamitzador de la nostra economia. Quant de temps fa d'això? Joan Seguí descobrí que, durant la crisi dels noranta del segle passat, allò que estirava el carro era la desinversió immobiliària, la venda de cases i finques a alemanys. Hi ha coses que semblen immutables. En la lectura dels diaris d'aquest mes d'agost, fa la impressió que Jaume Matas ha reprès la feina on la deixà Gabriel Cañellas en la seva primera darrera legislatura com a president: trànsfugues, intents d'eliminar Unió Mallorquina, reivindicacions de tracte fiscal diferenciat, fantasioses reformes estatutàries que no demanava ningú, a part del PSM... Ell, però, no en sap res, de tot això.

Ahir estaven molt grandiloqüents i no parlaven d'aquestes coses. Fa poc més d'una setmana una magistrada de Manacor, Martina Mora, explicà a Pedro J. Ramírez una seguit de conceptes fonamentals amb paraules ben planeres: «l'existència d'un desacord amb la línia editorial (...) s'ha d'entendre inclosa en el dret fonamental d'expressió i pensament que la Constitució reconeix a tota persona», i això «dista molt de poder ser qualificat com a amenaça, ni tan sols de manera implícita».

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris