muy nuboso
  • Màx: 17°
  • Mín: 11°
15°

Beneït virus

De cop, tot en la vida de n'H. ha començat a canviar. No sap com -un virus, li han dit a la botiga de mòbils- però aquell aparell de no-sé-quina generació ha tornat boieta i li ha pegat per enviar a tots els seus coneguts poètics missatges concertant cites, lírica concentrada desitjant pau, fotos de paisatges bucòlics, versos de Martí Pol, fragments de diàlegs de Casablanca. Ara fa una setmana el feia quedar amb una veïna amb qui amb prou feines havia conversat a l'ascensor. El matí següent, encara engatat per aqueixa sensació d'haver encertat no saps què, no saps com, rebia a l'hora la confirmació d'un bitllet d'avió per anar a Liorna -«qui hi va no torna», somriu la veïna, que du una camiseta seva i beu suc de taronja amb glopets petits- i el permís del seu cap per absentar-se uns dies de la feina: «esperam que aquest període li serveixi per reflexionar i tornar amb idees i forces renovades». El mòbil de n'H., de no-sé-quina generació, connexió satèl·lit i memòria expandida -llàstima que sigui incapaç de fer una truita d'albergínies com la de la padrina Àngela; «tot arribarà», li van dir a la botiga on ara li han diagnosticat el virus- continua enviant desenes de missatges per segon: al director del banc, a l'apotecària, al fuster que ha de venir a adobar aquesta taula, a Mestre Paco de can Pou, que no l'ha pogut obrir perquè se li ha acabat la bateria. «Sembla que el nostre servei tècnic no pot treure-li aquest virus», la dependenta. «Proposen reinstal·lar tot el sistema operatiu: això eliminarà el problema de soca-rel», diu n'H. que li ha dit aquella al·lota vestida de color carabassa, però tu i jo dubtam que les dependentes d'aquestes botigues siguin capaces d'emprar el mot 'soca-rel' tan alegrement. En fi, que el tècnic ha sortit amb la bata blanca, compungit, i li ha confirmat la pitjor de les sospites: el telèfon es comporta d'aquesta estranya manera perquè té una disfunció inèdita. Una mutació d'algun altre virus, possiblement: li demana permís per enviar-lo a les oficines centrals de la Companyia, on n'estudiaran el comportament i en trauran les conclusions pertinents. «Per cert», observa astorat, mentre llegeix un missatge que acaba d'arribar al seu telèfon, «com sap que m'agrada Neruda?» N'H. ha decidit mantenir intacte l'aparell, i se l'endú carrer avall dins la butxaca. Li convé un trasto que negociï per ell, que llegeixi per ell, que li redreci relacions esmorteïdes fa anys. Que lligui per ell... Ben pensat, si un dia se'n cansa o no pot pagar-ne la factura, sempre el pot vendre a algun polític. Segur que se'l rifarien.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris