algo de nubes
  • Màx: 17°
  • Mín: 11°
13°

Tantes me'n digues

Hoquei.- Resulta que el seleccionador espanyol d'hoquei patins, Carles Feriche, es dirigia en català als jugadors, que tots eren catalans, i això quedà enregistrat a la Televisió. En el seu segon partit, en canvi, tots els espectadors de la segona cadena de Televisió Espanyola pogueren apreciar que l'entrenador ja donava les instruccions als seus jugadors en castellà. Un senador de l'Entesa Catalana de Progrés creu que es tracta d'un cas clar de coaccions i fa comptes dur-lo a la cambra alta. El govern, la televisió o la Federació Espanyola d'Hoquei deuen haver coaccionat l'entrenador per reprimir l'ús espontani del català, pensa el senador. A Fresno, Espanya aconseguí eliminar Catalunya dels mundials malgrat que havia quedat campiona del grup B. Això ha fet que la selecció anglesa ocupàs el seu lloc. Espanya, segons sembla, no vol que Catalunya tengui selecció, ni que es vegi que, tanmateix, sense catalans no hi hauria selecció espanyola.

Sinn Féin -Batasuna.- Tota la premsa, a més d'informar, té una adscripció ideològica. Però tothom, com que sap quin peu calça cada diari, també sap separar allò que és opinió d'allò que és informació, i és per això que podem llegir qualsevol periòdic i ens assabentam a bastament de què passa pel món. Aquesta regla, però, té excepcions: hi ha un diari a les Balears que només manipula la informació, i no hi ha manera de llegir-lo sense acabar enganyat o frustrat. Dijous aquest periòdic publicava, entre altres barbaritats, que Otamendi (el director d'Egunkaria) era el portaveu d'ETA i que el Sinn Féin era el braç polític de l'IRA. Com si l'IRA fos el cos i el el Sinn Féin una extremitat o un instrument del grup armat. Al mateix temps informava d'una conferència sobre el centenari del Sin Féin. Bé: fa cent anys l'IRA no existia i sí el Sinn Féin; és a dir, segons el diari, hi havia una extremitat que funcionava sense el cos. Aquesta és una diferència notable entre la situació irlandesa i la basca (on sí que Batasuna és una creació d'ETA). Però hi ha apreciacions que són massa subtils per a la ploma grollera dels manipuladors.

La monarquia il·legal.- Miquel Ferrà reproduïa dilluns passat un fragment del testament de Carles II, el darrer monarca de la casa d'Àustria. El testament deia que deixava tots els regnes i dominis al duc d'Anjou (Felip V), però «precedint-ne el jurament que ha de fer observar les lleis, els furs i els costums dels esmentats meus regnes i senyorius». Crec que ho paga ser reiteratiu, per si algú no va llegir l'article de Ferrà. Queda clar que, almenys en allò que toca a les nostres illes, la dinastia borbònica es va estrenar d'una manera absolutament il·legal. I no sé si això prescriu...

L'Esglèsia perseguida.- Jaume Reixach, capellà, comenta d'una manera molt pertinent a l'Avui les declaracions d'alguns bisbes espanyols que, supòs que per mor de la política socialista, han afirmat que l'Esglèsia «está siendo perseguida». Troba, naturalment, que aquesta afirmació és falsa, però, a més, considera que els bisbes, si fos certa, n'haurien d'estar contents. Argumenta que així ho proclama l'Evangeli: «feliços vosaltres quan, per causa meva, us insultaran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies. Alegreu-vos-en i celebreu-ho, perquè la vostra recompensa serà gran al cel» (Mateu, 5, 11-12). Moltes vegades he escrit que els bisbes en particular i l'Esglèsia catòlica en general no són gaire evangèlics. Reconforta saber que, a més de Jaume Santandreu, hi ha capellans que comparteixen la meva opinió.

La guàrdia civil.- No és llegenda negra, sinó història negra, això de la guàrdia civil, amb episodis sonats com el de Casas Viejas. I Lorca no s'inventava el retrat que feia d'aquest cos armat. És cert que de vegades hi ha guàrdies civils que tenen una actuació respectuosa i educada. Fins i tot fa poc vaig poder comprovar que n'hi ha que no s'exalten quan algú es dirigeix a ells en català. Però la veritat és que els mecanismes d'adoctrinament i de selecció de valors ètics que imperen a les Acadèmies i als quarters deuen ser perversos perquè permeten que un sàdic acabi la carrera amb tots els pronunciaments favorables i que, després, practiqui vexacions i tortures als detinguts sense que res d'això embruti el seu historial. Del cas de Roquetas, tots tenim la convicció que, si el pagès torturat no s'hagués mort, no hi hauria cap taca damunt l'expedient dels guàrdies que l'apallissaren. I, amb aquesta convicció, està ben clar que quan s'acosta un guàrdia civil tots hem de tenir por. Però al cos benemèrit ja li va bé així.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris