muy nuboso
  • Màx: 14°
  • Mín: 11°
14°

Formentera

«Formentera, petita illa... Satèl·lit d'Eivissa, en la constel·lació de les Balears. Formentera és com Còrsega sense bombes, Eivissa sense discoteques, Moustique sense Mick Jagger, Capri sense Harvé Vilard, el País Basc sense pluja. Sol blanc. Passeig en Vespa. Calor i pols. Flors seques. Mar turquesa, Olor de pins. Cant de grills. Sargantanes porugues. Ovelles que fan beeeee».

Aquesta és la descripció que en fa, de la petita pitiüsa, l'escriptor francès Frédéric Beigbeder a la seva novel·la L'amour dure trois ans.

Després de molts anys de no haver-hi estat, arribam a Formentera amb el dubte de si encara mantendrà aquella bellesa cristal·lina i euforitzant.

Hi serem pocs dies, però suficients per gaudir de la bellesa en estat natural, gairebé salvatge del més petit dels trossos d'aquest nostre món «romput en illes».

Formetera conserva la verdor dels pinars i el blau intens de la mar, que colpeja cada racó de l'illa amb la delicadesa de qui acarona suaument la pell del crepuscle.

La bellesa pura, natural i salvatge de Formentera sorprèn a qui ja s'ha avesat a conviure amb l'espècie més depredadora de territori que existeix i amb la combinació més mortífera que es pot donar: els urbanitzadors voraços i els polítics venuts.

Com així la mà repugnant dels destructors de bellesa, dels balearitzadors compulsius no ha arribat a aquesta «Còrsega sense bombes»? No ho sabem, però sabem que no és bo donar-los idees... O sigui que canviem de tema.

Els primers dies d'agost es fan, a Formentera, les Festes de la Terra, que commemoren la conquesta catalana d'Eivissa i Formentera l'any 1235 i que organitzen des de fa un bon grapat d'anys la Comissió de Festes de Santa Maria.

Les Festes de la Terra o festes de Santa Maria tenen un marcat caire popular i, any rere any, aconsegueixen un important èxit de participació, a més de ser un referent per a totes aquelles persones interessades per la cultura catalana. Conferències, jocs tradicionals, poesia, ballades populars i concerts omplen per uns dies una terra avesada als contrasts.

Enguany poguérem gaudir, entre d'altres, de les actuacions dels pollencins Syphosis, dels menorquins Cris Juanico i els Mags de Binigall, dels barcelonins Kumbes del Mambo, dels manresans Dept.

A l'acte central de les Festes s'hi llegí un manifest, en forma de glossat, que entre altres coses deia:
«Formentera no interessa/ quan no hi ha elecció/, i amb un Consell tot per naltros/ hi veuen sa solució/ Que no siguem decisius/ És sa seua obsessió:/Compte de mossegar s'ham/ De qui mos fa aquest favor!/ Un que mos va dir un dia/ «Formentera és lo primer»/ ara no té cap mania/ per votar el que no convé/. I se'n va i diu a Eivissa/ Que no ens fia el diner/ Millor si els administra/ Algun senyor del PP. Amb enveja per com tenen de conservat l'entorn, emprenem el viatge de retorn cap a Mallorca, amb el desig que Formentera no sigui mai balearitzada. I amb els versos de Marià Villangómez ben presents: «Voler l'impossible ens cal/, i no que mori el desig».

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris