algo de nubes
  • Màx: 18°
  • Mín: 12°
16°

Passat, present i futur del llibre

La meva passió llibresca ha passat per diferents etapes, totes relacionades amb la necessitat de coneixement. Ara que he fet el tombant de mitja vida, m'adon del camí transcorregut debades, de les immenses llacunes, dels espais d'ignorància que no he sabut omplir. Però bé, alguna cosa queda dels viaranys trescats. Per exemple, un cert gust per la bibliofília. Puc dir que tinc en els meus prestatges els tres llibres possiblement més bells que s'han fet a Mallorca durant els darres cinquanta anys: Gavilla de fábulas sin amor (1962), de Camilo José Cela, amb il·lustracions de Picasso; El vol de l'alosa. Els poetes mallorquins a Joan Miró (1973), amb poemes d'autors diversos i il·lustracions de Miró, i El Miró invisible. Vint visions d'un vident (2001), amb textos de distints autors i il·lustracions de Nils Burwitz. No és perquè siguin meus, però són tres joies, tres obres d'art, aquests llibres. Pertanyen a una dinastia bibliòfila que remunta el llibre fins a un domini que va enllà del nom i el llinatge. Dir només «llibre d'art» és dir ben poca cosa. El mateix Camilo José Cela que durant tota la vida desenvolupà, entre nosaltres, a Mallorca, una intensa activitat com a bibliòfil, tendia a evitar l'expressió «edició de luxe» i en el seu lloc posava «edició de bibliòfil», «al·lusiva a una riquesa més formal que material, més artística que física», ens informa Fernando Huarte Morton en un interessant article: Vocación y oficio de escritor en C.J.C., publicat en El Extramundi y Los Papeles de Iria Flavia (Núm. XXXVI, Hivern MMIII). Afegiré, en aquest sentit, que no manca gaire perquè vegi la llum un altre llibre d'aquest mateix estil que el pintor Cándido Ballester ha preparat amb cura, acompanyant la seva exquisida obra plàstica amb uns haikús que firma aquest servidor. Na Fiona Campbelm'adverteix que el col·leccionisme està un poc passat. I que és un aristocratisme cultural, en un país que no llegeix gaire.

-Ara fixa't -subratlla- que Espanya es troba per davall de la tònica europea, en consum de llibres. I, per molt que t'estranyi, són els joves, la gent que va de catorze a vint-i-quatre anys, els que fan pujar un poc la mitjana de lectura.
-Cosa sabuda, Fioneta. Segurament encara vigeix el dicteri d'Ortega, quan deia que el problema d'Espanya és un problema de cultura.
-Sí, però en el seu temps no hi havia una oferta tan abundant com la d'ara.
-Llibres, periòdics i revistes que no tenen la demanda necessària que els absorbeixi.
-La cosa creix lentament. El darrer baròmetre d'hàbits de lectura i de compra de llibres a Espanya, elaborat per la Federació de Gremis d'Editors, diu que durant el 2004 ha comptabilitzat un 40% de la població que llegeix habitualment; un 15% que ho fa de manera ocasional; un 17% quasi mai, i el 28% restant, mai.
-I què llegeixen, aquests ciutadans?
-Els homes s'inclinen cap a la novel·la històrica, d'aventures, ciència-ficció, negra, de terror i bèl·lica. Les dones cerquen el gènere romàntic, l'existencialisme, psicològic o filosòfic, i l'autobiografia. Però el futur s'adreça al llibre digital en suport electrònic.
-Si em perd que no m'hi cerquin. Ara ja és un poc tard.
-Tu, com sempre, disposat a perdre tots els trens de la Història.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris