muy nuboso
  • Màx: 16°
  • Mín: 11°
16°

Les humanitats

Com si hagués tingut una intuïció del que ens arribaria, l'enyorat Vázquez Montalbán escrivia en el seu primer llibre de poemes Una educación sentimenta(1967): «Insuficientemente dotados/ para cosmonautas/ elegimos el duro/ tobogán de las humanidades/ saber el mal de cada siglo, a veces/ emborracharnos...». He retornat, sol·lícit, a la primera edició, del tot desballestada en el meu prestatge, perquè anunciava, en el poema titulat ben intencionadament «Neohumanismo», el final d'una serena ambició vedada als cosmonautes. La voluntat d'esbrinar el mal de cada segle, el que acabam d'esclovellar especialment, el XX, era un plaer vedat als cosmonautes. ¿De què els podria servir, en el moment de reparar una nau espacial, per poder tornar a la terra, haver apregonat branques del saber com història, literatura, filosofia, filologia o història de l'art? El món no s'esberlarà, continuarà girant al ritme previst, si els exploradors dels espais siderals (herois contemporanis de la llarga Guerra de les Galàxies), res no saben de Diògens, Catu, l'Arxiprest, el col·lectiu que escriví eRoman du Renart, el maleït François Villon i el seu paisatge de penjats, eRenaixement italià literari i pictòric, la Il·lustració, Immanuel Kant i, fins i tot, si m'apuren, Bartomeu Rosselló-Pòrcei Blai Bonet, reconegudament admirats per un polític tan polivalent com Lluís Carod-Rovira, que arran de llegir, als 13 anys, la poesia de Rosselló, introduí el guió entre els seus dos llinatges.

Em sembla arriscat que els tentacles de pop de la societat de consum, units a les seqüeles de la globalització cultural, es proposin eliminar del mapa pedagògic d'educació superior la història de l'art, la filologia i la filosofia. Sembla com si es volgués decapitar unes branques del saber que transmeten l'amor pel coneixement i per la bellesa. No és aquesta -clarament s'ha de dir- la societat del futur que jo havia imaginat «millor» per a les generacions que contínuament acudeixen a l'envit de la cultura. «El Xoco», que avui s'ha aixecat escèptic, em pregunta si no he pensat mai que les humanitats han esdevingut un luxe amb sentor de naftalina.

-¿O no ho veus, que tot això que tu estimes, i jo també, de vegades, ha esdevingut una mena d'obsolescència i, a la llarga, una pèrdua de temps lamentable?
-No ho veig i, el que és pitjor, no ho vull veure.
-Idò t'ho hauré d'explicar fins que ho entenguis, com si fos un martellet.
-Mentre diu això, ha començat a colpejar com un esbojarrat la taula amb els nusos de la mà tancada. Ara em mira amb ulls benignes, condescendents.
-Aquí oros són trumfos, i tot el que no és rendible sobra.
-Hala idò, ja podeu anar fent! Quan tots els astronautes del món hagin anat a pixar damunt la lluna, ja podeu començar a pegar foc a tots els museus del món, i a donar manguera a les biblioteques. I el darrer, que apagui el llum.
-I que tanqui la porta. ¿Però que no ho veus, bàmbol, que per obtenir un treball per medrar en els negocis i, si molt convé, en la política, sobren tots els ornaments floripondiats que a tu encara et duen de capoll?
-Per tu el pollastre, Macari, i el paneret de fruites. S'ha anunciat la mort de la llibertat i la dignitat humanes. Vet ací un bon motiu per no fer com Matusalem.
-Tanmateix no podries viure tant, enc que volguessis. I pel que fa al futur de la llibertat i de la dignitat, la gent que pensa com tu segurament ja viu de propina.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris