nubes dispersas
  • Màx: 14°
  • Mín: 10°
11°

El «perill» iranià

L'ofensiva dialèctica contra el Govern iranià perquè suposadament estaria fabricant armament nuclear comença a recordar molt la campanya de fa uns anys contra el règim de Saddam Hussein. Aquesta campanya coincideix amb l'espectacular increment dels preus del petroli, propiciat per la gran demanda energètica provinent de la Xina i per la incapacitat dels Estats Units de controlar la situació a l'Iraq. Tota pujada desmesurada del preu és en realitat un anunci d'alentiment de l'economia. I és en aquest context que es produeix la pressió sobre el Govern iranià, assenyalat per Bush com a execrable membre de l'«Eix del Mal». Cada cop que els indicadors econòmics anuncien crisi, apareix un suposat culpable sobre el qual descarregar tota la indignació. Els EUA s'acosten a l'espantosa xifra de dos mil dels seus soldats morts a l'Iraq, però lluny de parlar de retirada sembla com si preparassin una fugida cap endavant amb el veí iranià. L'actual dècada, que començà amb el trauma de l'11-S, està cada cop més capficada en l'obsessió per la violència mentre no s'atura el creixement econòmic. Pareix que el sistema capitalista ha trobat en els països rebels la gran excusa per superar les seves crisis. Occident ha descobert que els atemptats terroristes, lluny de desmoralitzar les societats, en realitat les cohesionen i les fan més fortes. En conseqüència, la dinàmica està duent a l'evidència que si no hi ha enemic a la vista, aquest s'inventa. Sembla com si Washington demanàs la unió de tot Occident en contra de la capacitat nuclear iraniana. Un enemic a intimidar o a enderrocar és capaç d'allunyar una crisi. Mentrestant, la gent calla mentre apuja el petroli i mentre s'encareix la vida.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris