nubes dispersas
  • Màx: 18°
  • Mín: 12°
16°

Vigència de Fra Bartolomé de Las Casas

Segurament té el do de l'oportunitat, la recent estrena en el Lliure barceloní de l'obra teatraLa controversia de Valladolid, de Jean-Claude Carrière, traduïda per Simón Morales, amb muntatge i direcció de Carles Alfaro. Les representacions han durat només deu dies, però han sonat veus crítiques dient que l'espectacle teatral bé es mereix una gira per tot Espanya i una estada a Madrid. La figura de Fra Bartolomé de las Casas (Sevilla 1474-Madrid 1566) respon al tarannà d'un veritable heterodox de trajectòria molt llargament controvertida. Serveixi d'exemple que l'obra teatral estrenada a Barcelona du la firma d'un escriptor francès, la qual cosa ens parla de la gran difusió que varen tenir dins Europa les idees del dominic, historiador de la colonització espanyola en el Nou Món i defensor dels indígenes sud-americans. Apuntem que Las Casas es troba en procés de canonització d'ençà del 2002. Una mica tardà, el reconeixement, iniciat el 1997 per la Santa Seu, però ja se sap com van, aquestes coses.

El gran hispanista J. H. Elliott, a La España imperial 1469-1716, traduït per primer cop al castellà el 1965, dóna una idea succinta de com es va produir, a Valladolid, el 1550, l'enfrontament entre Las Casas -influït inicialment pel dominic Antonio de Montesinos, primera veu que s'aixecà a favor d'un tracte just damunt els pobladors de les colònies- i el doctor aristotèlic Juan Ginés de Sepúlveda (Pozoblanco 1490-1573), cronista dels regnats de Carles V i Felip II, gran amic d'Hernán Cortés. Creia Sepúlveda que era de justícia exercir l'esclavitud damunt la població índia basant-se en la seva inferioritat. Eren justes, per tant, la guerra i la conquesta, per tal de mostrar el bon camí a una població que, per la seva mateixa condició natural, estava condemnada a l'obediència. El debat entre Las Casas i Sepúlveda, a Valladolid, se centrà en la legalitat d'emprendre una guerra contra els indis abans de transmetre'ls la Fe, de tal manera que, després, seria molt més fàcil instruir-los. Na Fiona Campbelem recorda que l'acurada esgrima dels dos contrincants no influí, de fet, en l'abolició de l'esclavitud, que es va fer efectiva més tard.

-La majoria de les colònies alliberen els esclaus entre 1560 i 1570 -em diu. I damunt el paper, representava el triomf dels sentiments liberals i humanitaris de Bartolomé de Las Casas. Ell havia dit: «els portem la mentida i la mort en nom de Crist».
-I, naturalment, Sepúlveda llegia a la seva manera els Evangelis: «no he vingut a portar la pau, sinó l'espasa».
-És el problema de sempre, cada vegada que es posa damunt la taula la justificació de qualsevol matança d'innocents. O de substituir esclaus indis per negres.
-En tot cas, la victòria, en aquest cas, no vingué marcada per les idees de cap dels dos polemistes.
-Naturalment que no. La Corona tenia ben clares unes idees que no estaven sotmeses a cap ètica, sinó a un veritable control de les terres conquerides.

-I això vol dir?
-Ni més ni pus: que si l'esclavitud afavoria el creixement d'una aristocràcia terratinent poderosa, com la de Castella, el Rei podia tenir problemes. Convenia consolidar l'autoritat dels funcionaris de la Corona. I així es va fer.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris