algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín: 10°
15°

L'eficaç obra de Matas

Aprofitar les vacances per fer voltes per Mallorca és un exercici que dóna una perspectiva nova a tota la qüestió política que envolta la polèmica sobre la construcció de tota la xarxa viària en marxa. És ver que si a partir de setembre, com ja pareix estar fet, UM trenca -d'una o d'altra manera- l'aliança que manté amb el PP, tendrem motiu de comentari i aliment per a moltes elucubracions sobre què podria passar en el futur electoral del 2007, ja a l'horitzó. El que passa és que tot això no deixarà de ser el que és, o seria: és a dir anàlisi i comentari en clau estrictament teòrica. En canvi, les carreteres, autovies i autopistes no ho són gens, teòriques. Sinó quelcom tangible, a la vista i, sobretot, que ja se poden usar en una part important dels nous traçats. Una realitat imputable clarament al PP.

Després del passeig, fa la sensació -naturalment particular i intransferible- que el silenci dels crítics que s'ha pogut copsar en el moment en què cada obra ha anat essent inaugurada té bastant raó de ser. L'impacte és de tal magnitud que ja no té sentit convocar mobilitzacions per defensar-se davant d'uns canvis que podrien venir a sobre de tothom. Ja hi són, els canvis. Mai més res no tornarà a ser com havia estat. En dos anys s'ha canviat el disseny viari de Mallorca i, per tant, la projecció global urbanística de l'illa. En només dos anys s'ha alterat per sempre més el traçat substancial que existia abans per un de nou que no té marxa enrere possible. És impressionant observar el que s'ha fet, copsar les conseqüències -algunes ja ben a la vista, d'altres fàcilment suposables- i pensar que tot ha estat possible fer-ho només en dos anys.

Ja he comentat en d'altres articles el cas de Campos, que és una passada veure com entre l'estiu de 2003 -quan encara pareixia talment com era el poble deu o dotze abans- i l'actual ha sofert una mutació brutal. Gràcies a l'autopista que fa d'imant de construccions. Però és que és per tot igual. L'ampliació de l'autopista d'Inca dóna entrades i sortides racionals a l'allau de cotxes particulars dels residents a les extenses urbanitzacions -de fet, una sola- que poblen Marratxí, i a la pràctica posen en valor urbanístic les poques zones que encara no estan construïdes. L'ampliació de la carretera de Valldemossa, amb l'excusa de donar bon servei als cotxes dels estudiants i professors que van al Campus de la UIB, prolonga les conseqüències de l'scalèxtric fet a la sortida de Palma: és a dir, crea una continu entre les zones de futures i presents urbanitzacions residencials i de polígons de serveis -hospitalaris, d'oficines, etc.- que ja se pot veure des de la primera rotonda a la sortida capitalina i és fàcil d'imaginar fins la benzinera que està al final del Campus. I que se connecta amb tota la zona de la Real, on les urbanitzacions no són cap possibilitat futura (hi hagi o no hospital allà, el canvi ja se veu) sinó una realitat, la qual, a la vegada, s'alinea amb tota la urbanització enorme que se fa per Son Moix. I així, per tot.

Se pot estar d'acord amb el model que imposa aquesta xarxa, o criticar-lo. Però ara ja és una realitat que no té marxa enrere. No el canviaria cap hipotètic govern alternatiu al PP que pogués formar-se el 2007. Potser sí introduiria matisos, però el que està fet no canviarà. Ni les conseqüències. A més, no queda més remei que complementar-ho. Serà imprescindible fer l'autopista fins a Campos-Manacor, el segon cinturó de Palma, etc. Els hi dirien noms diferents, per no dir segon cinturó o autopista, que tenen mala fama, però els farien igual.

A banda d'aquestes consideracions, també queda en la retina de l'observador el fet que ve de constatar que l'enorme canvi s'ha produït en només dos anys. Mai, mai a Balears un president, un polític en general, havia demostrat, com ho ha fet ara Jaume Matas, que tenint les idees clares, sabent el què se vol i com fer-ho se pot aconseguir gairebé tot el que s'havia proposat i a una velocitat vertiginosa. A això se li diu eficàcia. Les crítiques per l'endeutament són anecdòtiques. D'aquí deu anys ningú no se'n recordarà. L'obra quedarà.

L'eficàcia de Matas fa més evident la ineficàcia dels seus antecessors, que foren incapaços de dissenyar un altre model. No sé si a l'hora de les urnes tendrà més o manco vots, Matas, però sí que la seva obra haurà canviat per sempre Mallorca.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris