muy nuboso
  • Màx: 18°
  • Mín: 10°
12°

Guerra i pau

El titular respon a una grandiosa novel·la de Tolstoi, on defineix la seva idea de l'ànima eslava adolorida. El tòrrid agost, però, m'ha portat uns altres pensaments. I així em sorprenc reflexionant davant la mar de Calaloscans -la força de la paraula de Fiopot agredir el topònim i vèncer-lo-, Ca los cans o Caló des Cans, segons Joan Coromines, en el nord obert als vents de la renovació i del canvi d'aires. Una invitació més a la fugida, si es vol, tot i que el món esdevé petit per moments, i els llibres de viatges no mostren les rutes que porten a Son-mai-no-hi arribes, el lloc del qual mai ningú no ha volgut tornar a la llar dels avis. Damunt el blau, talment una bubota, es dibuixen els anys passats i una veu interior repeteix «tu ets dels que poden contar-ho». Certament deu esser un privilegi haver nascut el 29 de juliol de 1943. A les terres d'Espanya, a Mallorca, allò que havia estat guerra era ja només postguerra. Panorama de tristor. Atueix la memòria el record d'unes primeres passes vora les gris-verdoses cartilles de racionament, el murmuri de mots com «estraperlo» i l'eviterna protesta -que no ha minvat mai la veu- sobre el preu dels queviures i l'acció fraudulenta dels intermediaris. Però en el carrer se sentien boleros de Machín i adesiara apareixien venedors de fulls de cançons que les dones compraven amb monedes blanques. Avui m'esgarrifa pensar -no fa part del record- que amb dos anyets vaig esser contemporani, i supervivent, dels bombardeigs d'Hiroshima (6/VIII/45: 140.000 morts) i Nagasaki (9/VIII/45: 74.000 morts). Vaig sentir parlar molt, després, de l'alt preu que es pagava per la Pau. A continuació vingué la Guerra Freda, amb el temor obsessiu del pare de poder anar-se'n el món a fer vaumes amb una guerra atòmica. Circulava l'acudit mal lletat que deia de la Tercera Guerra Mundial que seria amb armament atòmic, i la quarta amb pedres i garrots. A continuació, el final de l'URSS: no pogué suportar la carrera armamentística i la competència en la Guerra de les Galàxies. Interregne, el món no aturava: Corea, Vietnam, Cambotja... i ara Guerra de Civilitzacions, afirmen diverses clepses il·lustres. Afganistan i Iraq són les puntes d'un iceberg que oculten un bon grapat de guerres de les quals els mitjans de comunicació no parlen. I és latent el perill dels països que tenen «la bomba»: Israel, Índia, Pakistan, Corea del Nord. Na Fiona Campbelsurt de l'aigua amb un minúscul bikini verd i em confirma el que suara pensava.

-Aquesta situació no té res a veure amb la Guerra Freda, quan s'imposà l'equilibri per la dissuasió mútua entre els dos blocs enfrontats.

-Sense esmentar França i Anglaterra, que també tenien «la bomba». Jo crec que ara el perill rau en l'armament nuclear inventat.

-Certament, a Iraq brilla per la seva absència. I si jo fos iranià, crec que també cercaria passatge cap a Mai-no-hi-arribes, perquè aquest Bush és de por a l'hora d'inventar armament dins un país.

-Aquesta croada contra el seu «Eix del Mal» passarà a la història com una de les catàstrofes més injustificades i més pernicioses damunt la Humanitat tota.

-Farà de tot, si el deixen, per tal de no acostar-se a la veritable solució del conflicte: retallar el pressupost armamentístic i ajudar el Tercer Món. Hi ha camins de pau i hi ha camins de guerra, i tothom sap els que ha triat el texà dislèxic. Aquest home és el malfari del món elevat a l'enèsima potència.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris