muy nuboso
  • Màx: 17°
  • Mín: 11°
17°

Trànsit

Camí de Formentera, vaig fer nit a Eivissa -concretament, a Vila- amb l'únic motiu d'assistir a la inauguració de l'esplèndida exposició de Ramon Canet al Museu d'Art Comtemporani. Era el 5 d'agost i com que era dia festiu i gairebé tot era tancat vaig dedicar-lo a recórrer els carrerons mig buits del barri de la Marina i alguns carrerons de Dalt Vila i a esperar la fresca de la nit a la terrassa del bar Magadascar tot paint des d'una misantropia progressiva (i encara sota control) el luxe de poder gaudir d'un dia d'agost excepcional en aquesta ciutat. Acabat el sus oficial de l'exposició, vaig tornar a recórrer els carrerons de la Marina i em va retornar un vertigen antic, una pressa per arribar. On? A Formentera. Tret dels bons amics que hi tenc i d'alguns impagables racons que queden a l'illa, Eivissa és una estació de pur trànsit. Sempre ha estat així. Feia temps que no passava una nit d'estiu a Vila i l'endemà quan em vaig aixecar tenia la ressaca eixuta que tenc cada matí que em despert a Eivissa. En aquesta ocasió, en un petit fibló dins el cap hi ballaven els polítics de la inauguració -un apòsit supòs que tan lleig com inevitable en aquesta ferida anomenada cultura- i la riuada de gent que empastifa de nihilisme cutre l'emblanquinat d'un escenari que després de tants d'anys bé mereixeria un guió diferent. La marca Ibiza té unes evocacions que no m'atreviria a deixar ara en mans de la meva capacitat de síntesi, però m'engata d'una manera que no m'agrada. L'única diferència del meu despertar viler respecte d'altres despertars anteriors és la sensació de fugir d'un món irrecuperable, talment perdut per sempre. En quina direcció recuperar-lo? No en tenc ni idea, però la ressaca que tenia a Formentera vint-i-quatre hores després ja era tota una altra cosa.

joanmariUhotmail.com

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris