nubes dispersas
  • Màx: 15°
  • Mín:
15°

L'Aliança

L'Aliança de Civilitzacions que proposa el nostre president Zapatero se dóna molt a fer acudits o a tenir-la per una idea excessivament ingènua. Podria no ser-ho tant. A la proposta hi ha un requeriment implícit molt important. Que les relacions entre civilitzacions -cultures, en sentit ampli-, que vol impulsar l'Aliança, s'han de basar en el respecte als drets humans i fins i tot -en una versió de premsa de les primeres, si bé ara pareix que decaiguda- se citava la democràcia com a valor a compartir. Si així se concretàs, estaríem davant d'una proposta de profundes conseqüències potencials. D'entrada, introduir en el que se pretén una solució de compromís per conviure pacíficament i amb respecte mutu entre civilitzacions diferents, les referències als dos valors que no són universals, només se pot entendre des d'una clara posició de creença en el domini cultural occidental. No és tan diferent, en fi, a les explosives declaracions, de fa un temps, del president italià, Silvio Berlusconi, quan deia que els valors occidentals són superiors als de la cultura islàmica. Tothom se li tirà a la jugular. Doncs tenia raó. Perquè en efecte drets humans i democràcia són valors que la nostra civilització occidental ha anat forjant i guanyant front al tenebrisme religiós, vaticà, i que de cap manera podria ara ningú pretendre que estan a la venda, o són valor de canvi d'una, diguem-ne, «negociació» teoricoideològica. Molt bé ho ha expressat el president britànic, Tony Blair, després dels atemptats de Londres, «no ens faran canviar els nostres valors».

Si l'Aliança zapateril en efecte se basa en el principi que els valors universals a assumir són aquests dos, doncs tot el que se faci per aconseguir-la serà poc, i tot ben arribat. Perquè sí són valors per a nosaltres superiors als que defensen altres cultures, per exemple la islàmica. No els terroristes, no, sinó tots -amb la relativa excepció de l'islamisme turc- els poders islàmics, pels quals religió i política són una mateixa cosa, una unitat impossible de separar. Cal recordar que la conseqüència primera de l'assumpció de la democràcia i dels drets humans -un dels quals és la llibertat de creences- és separar aquests dos àmbits. Sense separació d'església i estat no hi ha democràcia possible ni drets humans que valguin. Sense això no hi ha els nostres valors. Per tant, si l'Aliança pretén no donar cobertura propagandística a les corruptes i dictatorials dinasties i governs dels països islàmics sinó fer les primeres passes perquè vagin adoptant els nostres valors, no estarem davant de cap doi. Sinó de quelcom que podria ben bé armar ideològicament l'occident -és a dir, els països europeus i Estats Units, fonamentalment- com una unitat, matisada per les òbvies diferències entre els membres però segellada per l'absoluta creença en la superioritat dels nostres valors que són els que s'han d'imposar, no per la vida de la sang i foc -model EUA- sinó per la del convenciment. Ara bé, aquesta via -i per aquí sí que hi ha risc d'ingenuïtat- només és possible si s'assumeix que costarà molts, molts, molts de doblers. Perquè només guanyant la guerra econòmica -com se guanyà als comunistes- se pot convertir els actuals súbdits en consumidors lliures que, llavors, voldran que inexorablement la llibertat també sigui política. Si no és així, no hi haurà res a fer. Així que la proposta de Zapatero podria no ser la beneitura ingènua que podria parèixer ser. Ara bé, sí que hi ha quelcom que falla. Quan Espanya és governada pels socialistes és l'aliada més ferma de tots els règims corruptes islàmics, en especial les monarquies que tan bones relacions tenen amb l'espanyola. I, així mateix, és Espanya el país europeu que pitjor se relaciona amb l'única vertadera democràcia que està en territori generalment islàmic, com és Israel (per exemple, l'actual ministre d'Afers Estrangers és un proarabopalestí i antiisraelià convençut). Per ventura és aquesta dada la que planteja més interrogants sobre la idea expressada pel president espanyol. I el que fa pensar si no estarem davant d'una operació propagandística que al capdavall interessi molt als poders islàmics corruptes per rentar-se la cara davant de la opinió pública occidental, la qual cada cop està més mosca davant de la realitat tenir a ca seva milions de persones que defensen valors fonamentals incompatibles amb la democràcia.

Miquel Payeras, periodista

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris