muy nuboso
  • Màx: 11°
  • Mín:

Transfuguisme

Aquesta setmana passada els diaris han anat plens del cas del regidor de Calvià que ha desertat d'Unió Mallorquina i s'ha passat als postulats del Partit Popular. Allò cert, emperò, és que quasi només es parla de transfuguisme quan hi ha un canvi de camisa com aquest i no se'n torna a dir res pus fins que n'apareix un altre. Existeix un pacte estatal antitransfuguisme signat per gairebé tots els partits polítics, però és un pacte que en la majoria dels casos només és invocat per qui en surt perjudicat d'un cas com l'esmentat, mentre que qui se'n beneficia sempre hi troba una justificació que, naturalment, considera que no es pot generalitzar a altres situacions a les quals qui ha quedat escaldat és ell mateix. La veritat és que si hom repassa les hemeroteques aviat se'n tem que totes i cadascuna de les forces polítiques s'han aprofitat, un moment o l'altre, de qualque trànsfuga. Unes més que les altres, tot s'ha de dir. Prou que esqueinen quan perden un ajuntament pel canvi d'aradores de qualque regidor, per després estan ben alerta a promoure cap canvi legislatiu que ho impedesqui de soca-rel.

I és que hi ha una paradoxa ben grossa en tot aquest tema. Resulta que quan anam a elegir els nostres representants, no ens és permès votar les persones que trobam més idònies d'entre les que es presenten, ans al contrari, hem de votar llistes tancades, amb tots i cadascun dels candidats que ha seleccionat prèviament cadascuna de les opcions polítiques elegibles en bloc. No podem eliminar cap nom de la llista, tampoc no en podem afegir cap. També és impossible triar un parell de noms d'una llista i un parell d'una altra, a no ser a les eleccions al Senat que podem posar les creus als candidats que ens agradin més independentment del partit al qual pertanyin. Així que, descomptat el cas del Senat, en totes les altres escomeses electorals votam partits o coalicions que ens ofereixen com a representants unes determinades persones, que seran elegides com a integrants d'una llista sota unes sigles concretes.

Però llavors vénen els tribunals i diuen que els escons no són dels partits, sinó de cadascun dels electes, que tenen dret a fer el que vulguin amb ell: seguir la disciplina del partit, votar en consciència, passar-se al grup mixt o a una altra força política, ... A mi això em sembla enormement contradictori, llevat és clar, dels senadors, que aquests sí que han estat triats de forma directa.

Trob que és ben hora que s'introduesqui una reforma electoral que solucioni aquest problema. Hi ha dues opcions. La primera consistiria a introduir les llistes obertes a totes les eleccions. D'aquesta manera les persones elegides ho serien en nom propi, malgrat devora el seu nom hi figuràs el nom d'un partit o coalició. Aleshores sí que l'escó hauria de ser només de l'elegit. D'aquesta manera els electors, a l'hora de dipositar la seva papereta podrien jutjar la trajectòria personal dels candidats, i no tan sols el partit que representen, que és el cas actual.

La segona opció consistiria a mantenir les llistes tancades, però legislar que els escons pertanyen a la força política que ha obtingut els vots. En aquest cas els trànsfugues estarien obligats a tornar el seu escó, ja que només el podrien ostentar amb el vistiplau del partit o coalició sota les sigles del qual es presentaren.

A mi m'agrada molt més la primera opció, però la segona tampoc no em sembla del tot malament.

No crec ser més viu que els altres, així que he de suposar que això que he pensat jo fa estona que ja ha passat pel cap dels polítics, però no ho han duit mai a terme. Serà perquè sempre tenen l'esperança que el proper cas de transfuguisme els beneficiarà a ells?

Jaume Lladó, professor

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris