nubes dispersas
  • Màx: 15°
  • Mín: 10°
15°

8 d'agost: la reforma estatutària

Deixau-me començar deixant ben clar que allò que Esquerra Republicana vol per a les illes d'Eivissa i Formentera, per al conjunt dels Països Catalans, no és una reforma de l'Estatut d'Autonomia (o tres reformes, per ser més exactes), sinó la redacció, aprovació i promulgació d'una constitució pròpia. Per als independentistes, una reforma en profunditat de la constitució espanyola com la que ha proposat Esquerra Republicana seria només una fase transitòria abans de poder comptar amb una constitució pròpia, que emmarqui la vida política d'una república federal dels Països Catalans en el si de l'Europa Unida. No hi ha altre projecte polític final per a nosaltres, però, òbviament, podem contemplar, amb tota la flexibilitat necessària per al cas, una sèrie de fases intermèdies.

Una d'aquestes fases intermèdies passa per la reforma dels estatuts d'autonomia. La del País Valencià -una reforma de rebaixes, com ja ho fou l'Estatut de «Semillas selectas», un «cagalló jurídic», per manllevar-li el terme a l'admirat Joan Fuster- ja sembla encarrilada. La del Principat, com que va de bon de veres, encara no hi està del tot, però inevitablement s'haurà de trobar una sortida: no es podria entendre que el principal partit del govern de la Generalitat de Catalunya votàs contra la reforma de l'Estatut que proposarà, ben aviat, el Parlament de Catalunya. I, atenció!, Rodríguez Zapatero es va comprometre a no tocar ni una coma de l'estatut que sortís del Parlament català.

L'estratègia seguida pel PP en la reforma de l'Estatut de les Illes Balears podria ser anomenada «estratègia de la tortuga mediterrània». Consisteix a anar molt lentament, a no fer gens ni mica de soroll, a no provocar cap tipus de participació de ningú que no estigui estrictament controlat des del poder. La cosa va tan tranquil·la que Jaume Matas pensa tenir la reforma preparada per a finals del 2006. Si feim comptes, la cosa és bastant clara: quan es diu que es tendrà per a finals de l'any vinent, a tot estirar estarà llesta a febrer o març del següent. És a dir, talment a les portes de les noves eleccions autonòmiques i municipals, sense temps per portar-ho a Madrid i fer els tràmits necessaris per a la seua aprovació. Ras i curts: un pur joc d'encenalls.

Tenint en compte que, en realitat, no es pensa aprovar la reforma estatutària nostra durant aquesta legislatura, no ens ha de sorprendre que el president es permeti algunes alegries, com ara afirmar contundentment que les Balears volem tot allò que aconsegueixi Catalunya. Naturalment, a mi ja em sembla bé (molt bé, fins i tot), però em semblaria molt millor si al darrere de les paraules de Jaume Matas hi hagués la necessària sinceritat.

En la passa intermèdia que suposaria una reforma adequada per a l'Estatut de les Balears, hi ha tres aspectes que, al meu entendre, resulten completament irrenunciables: la plena oficialitat de la llengua catalana, la consecució d'una agència tributària pròpia per a les Balears i les plenes competències en immigració, ports i aeroports.

Quant a la plena oficialitat de la llengua catalana, no ens hem d'inventar res. Senzillament, hem d'aconseguir que, des d'un punt de vista legal, tots els drets lingüístics que, a la pràctica, se'ls garanteixen als hispanoparlants estiguin també plenament garantits als catalanoparlants. Per què els hispanoparlants poden funcionar en espanyol sense entrebancs a les Balears? Molt senzill: perquè tots, siguem hispanòfons o no, tenim l'obligació constitucional i estatutària de conèixer l'espanyol. Idò igual de senzill: que tothom, sigui catalanoparlant o no, hagi de saber català. Només així es garanteix la plena oficialitat de la llengua. Mentre hi hagi metges, advocats, governants, jutges, sabaters o empleats de banca que no sàpiguen català, els drets lingüístics dels catalanoparlants no es poden fer plenament efectius, ni l'oficialitat efectiva de la llengua tampoc.

El tema de l'agència tributària i el de les competències en tot allò que he exposat abans formen part de l'autonomia. Sense aquests elements, quin tipus d'autonomia tenim, a les Illes? Ah! Per cert, tots aquests canvis, en un estadi com el que ens trobam actualment, es poden fer sense tocar ni una coma de la constitució espanyola. Quan facem passes més agosarades, haurem de començar a apedaçar-la una mica...

Bernat Joan i Marí, eurodiputat per ERC

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris