algo de nubes
  • Màx: 18°
  • Mín: 11°
11°

Què dirien els escriptors alemanys?

El govern alemany ha modificat alguns aspectes de la normativa ortogràfica i, tot i que les modificacions ja han entrat en vigor, no han estat admeses a la totalitat dels laenders. A més a més, han provocat el rebuig d'una bona part de l'opinió pública. Amb les coses de menjar no s'hi juga, diem nosaltres. I per als alemanys, l'escriptura, la llengua, la paraula, són coses prou sagrades com per no permetre que esdevinguin joguina de ningú. Entre els resistents a les modificacions, hi ha dos Nobel de literatura, Günter Grass i Elfriede Jelinek. M'avanço a dir que amb aquests dos en contra el govern ha begut oli. No sols pel fet que els Nobel tenen predicament arreu del món, sinó perquè el senyor Grass és un home d'un mal humor perenne, i la senyora Jelinek mai no somriu. No pot esperar-se comprensió, de part seva. Ni una mica de paciència, ni que sigui per a donar temps a l'Administració a fer marxa enrere i fer veure a la ciutadania que tot ha estat un malentès atribuïble a qualque funcionari que reclama a crits la jubilació. El govern ja té davant, formant una muralla infranquejable, escriptors, periodistes, filòlegs i altra gent. Els alemanys saben que l'idioma forma part de la columna vertebral d'un poble. A posta els preocupa tot allò que afecti el seu, tant o més que els interessen altres qüestions nacionals com poden ésser l'atur o l'esforç d'Adidas per convertir-se en la primera marca productora de roba esportiva (14.000 empleats pels 23.000 de la nord-americana Nike). Des d'aquí no podem fer altra cosa que no sigui contemplar-los amb admiració i enveja. Un poble que refusa el menfotisme, és un poble viu. Què dirien Grass, Jelinek o Enzensberger si perdessin una mica del seu temps valuós contemplant les nostres baralles lingüístiques? Què dirien en assabentar-se que la normativa ortogràfica catalana, concretament a les Illes Balears, és qüestionada per alguns consellers desenfeinats i per un rosari d'analfabets que creixen i prenen aire a l'empara d'un govern que afavoreix el desprestigi social de la pròpia llengua? I quina opinió els mereixeria un Zaplana o un Matas que fomenten la sedició lingüística a les seves comunitats respectives? Possiblement quedarien esborronats, perquè una llengua -qualsevol llengua-, és un tresor de la humanitat, i no pot convertir-se en eina política en mans de ningú. Acte seguit, els escriptors alemanys procurarien assabentar-se de quina és la resposta dels seus col·legues catalans davant totes les agressions esmentades. I realment no podrien veure's emmirallats en el seu compromís. No hi ha, entre nosaltres, intel·lectuals amb l'actitud cívica d'un Grass, una Jelinek, un Enzensberger. Per què? Potser a les terres catalanes l'escriptor no és un referent social important, i em refereixo únicament a la mitja dotzena de privilegiats que editorials i institucions avicien a tota hora. Aquesta convicció íntima, si realment la tenen, aquests escriptors, els aconsellaria moure's cap allà on bufa el vent, en comptes de ficar-se on no els demanen. No ho sé. Allò que és cert és que a Catalunya, al País Valencià i a les Illes Balears, s'han deixat de sentir, davant l'abús, aquelles veus de rebel·lia que ens eren tan familiars, altre temps, i que ressonen ara mateix a Alemanya. Temes com la unitat lingüística, l'impuls desigual i en cap cas suficient de l'ús social de la llengua a les tres comunitats catalanes, reclamaven un Günter Grass entre nosaltres, amb la mateixa cara de buldog i una dosi d'emprenyadura si fa no fa idèntica. No l'hem tingut, lamentablement. I la gran massa d'escriptors ha optat per no fer gaire renou, no sigui que la cosa derivi a pitjor. El radicalisme verbal dels més joves, guapos i progres, té tot l'aire d'una posada en escena frívola, inconsistent.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris