muy nuboso
  • Màx: 17°
  • Mín: 11°
15°

PSOE-UM contra el PP

Ja pareix estar fet. El PSOE i UM han unit els seus destins. De bell nou, Francesc Antich i Maria Antònia Munar junts. La crisi entre els nacionalistes i el PP, esclatada a Calvià, ha demostrat que la sintonia personal i política -que mai no la perderen- ha revifat com a element estratègic fonamental per als dos partits. El PSOE, significativament, és el que fa de part més ofesa per l'escàndol del trànsfuga calvianer d'UM, duent el tema a la fiscalia anticorrupció. És obvi que sap que és un camí que no té més que un final. Res. Però és igual. El que l'interessa és fer el camí. Mantenir viu un element de possible erosió conservadora. Ajudar a incrementar la tensió entre PP i UM, cercant, possiblement i d'acord amb els nacionalistes, que siguin els conservadors els que acabin per trencar la coalició. Només així UM podria presentar-se a les eleccions de 2007 amb certes garanties. Tanmateix, si manté l'acord amb el PP el que queda de legislatura li serà molt difícil, molt, anar a les urnes amb un projecte diferenciat dels conservadors, la qual cosa la posaria en seriós risc. Cosa que seria letal pels socialistes, perquè necessiten desesperadament UM.

En efecte, el PSOE no té més esperança per al 2007 que s'encadenin dos fets. Un, que, tal i com els dirigents diuen a les reunions en vistes a les eleccions que ja s'estan fent, els resultats de les generals de març de 2004 no són cap sòtil sinó, tot el contrari, una palanca a partir de la qual s'ha de començar a sumar. És a dir, que «l'efecte ZP» se tornarà reproduir a les autonòmiques amb magnituds semblants a les generals. De tal forma que la diferència entre el PP i el PSOE serà mínima. N'estan convençuts, o això pretenen fer veure. Tanmateix, és difícil, molt, que els fets els hi donin la raó. No és impossible. Res ho és en política. Però sí molt, molt improbable. El comportament del vot del PSOE a les eleccions autonòmiques i nacionals sempre presenta una diferència autòctona negativa que relacionada amb la que presenta el PP, afavoreix molt els conservadors. Sempre ha estat així -excepte el 1983- però certament no vol dir que ho hagi de ser el 2007. Els socialistes diuen que no ho serà. Que la diferència de vot entre ells i el PP serà mínima. Més o manco com l'enregistrada a les generals. Tendint a quelcom semblant al que passà el 1983, quan AP i PSOE empataren en escons i la força desequilibrant va ser UM. És en aquesta fase del disseny estratègic quan entraria en dansa el partit de Maria Antònia Munar. D'ençà les converses d'ella amb Antich de finals de l'any passat, quan acordaren l'escenogràfic acostament de posicions per començar a irritar el PP, deuen haver coincidit en l'anàlisi. Si els nacionalistes no se desfan dels conservadors, ho passaren malament. Arribaran a les eleccions en una situació d'extrema debilitat davant d'un molt poderós PP que podria posar fins i tot en seriós risc l'obtenció de diputats. És ver que és difícil que UM se quedi fora del Parlament, però no és impossible. Perdre un 4 i pico per cent -i quedar per tant per sota del mínim del 5%- no és una opció tan desbaratada d'imaginar, si és que l'aliança entre PP-UM se matengués. Perquè aleshores, què oferiria UM que no oferís el PP? De no trencar-se la coalició, com a mínim els nacionalistes anirien a les eleccions en una situació que se pareixeria molt més a com afrontaren les de 1995 -a vida o mort- que les de 2003 -amb esperances, llavors avortades, de menjar terreny al PP. Al PSOE li és imprescindible que UM se presenti a les urnes més com el 2003 que el 1995. Per tant l'ha d'ajudar -com fa- a trencar la coalició. Només així, amb una guerra oberta del PP contra els nacionalistes, els de Munar podrien aspirar a mantenir els 3 diputats. Que són, al capdavall, l'aposta del PSOE. Si els socialistes obtenguessin el resultat que somien, quedant pocs diputats per davall dels conservadors, en el millor dels casos la diferència quedaria eixugada pels tres d'UM. És l'aposta que fan. A per això van. Així no hi hauria problemes amb els supervivents de l'esquerra: tant si són PSM i EU-Verds com si només el primer. Qui quedàs seria superflu. El cas manco bo seria el que la suma de PSOE-UM no donàs més diputats que el PP, però deuen pensar que no seria dolent tampoc perquè el supervivent esquerrà estaria sense marges davant del fàctic acord socialista-nacionalista.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris