nubes dispersas
  • Màx: 14°
  • Mín: 10°
11°

Suposem que suposéssim que anéssim a suposar

Que som un curiós impenitent, cosa que em duu irreversiblement cap al sender de ser un mal pensat tossut no és cosa que la descobreixi jo perquè ara us ho pugui afirmar. Aquesta tara m'acompanya des de ben menut, i ja no la me trauré tossint, malgrat qualque intent balder en la via de la confiança i pretesa bondat de cor, que l'única cosa que ha vengut a demostrar a la llarga, és una altra tesi ben meva: els ingenus són els que se'n duen les clatellades més fortes. I allò que solen fer a Mallorca amb les herbes molles. Per això mateix, maldament asseveri el contrari el batle de Calvià, el senyor Delgado aquell, que no parla català ni amb recepta del metge, la família Nigorra-Cobián trobi que la llengua està bé dins la boca closa, i en tot cas ja parlarem d'alta filologia de llengües romàniques, eh, don Miquel?, i el peó d'escacs que li ha tocat fer la feina bruta i donar la cara, esquena i coses de més avall, el senyor Joan Thomàs, exconductor d'ambulàncies, exmilitant d'UM, no sé si ex de res més a l'hora d'ara, sigui ell de l'opinió, com ha dit pam envant pam enrere, que ha fet un gran favor al poble de Calvià, «l'ha servit», passant-los la recepta de 300 euros per família, 50.000 de les antigues pessetes, que és allò que els que saben fer comptes han calculat que havien estalviat als promotors immobiliaris amb la maniobra... Qui bé t'estima, et farà plorar. Plora si tens plorera, i així tendràs el cul eixut, em deia ma mare quan era nin.

Clar que si les coses no es poden provar, no s'han de dir perquè pot prendre mal. Però el capet dóna voltes i més voltes que no para. Procurant mantenir fredor d'ànim llegesc, referint-se a don Joan Thomàs: «L'unic moment en què tractà de forma directa l'afer a debat l'aprofità per acusar els tècnics que l'any 2003 visaren un acord per cinc milions d'euros amb els promotors de les urbanitzacions per a la recepció d'haver 'inflat artificialment les xifres' a favor de l'Ajuntament. Això contrasta amb l'encesa defensa que féu de si mateix, en assegurar que l'ordre constitucional l'obliga a vetllar 'primer, per l'interès general de l'Ajuntament; segon, per l'interès dels ciutadans; tercer, pels que m'han votat' i, només en quart lloc, 'pel partit pel qual em vaig presentar'». La contradicció és evident i notòria. Com també constata la seva gran destresa en el maneig dels números. O té uns molt eficients assessors, o és una eminència de les matemàtiques el nostre protagonista d'avui.

Allò que sembla quedar clar i llampant és que quan els tècnics escandallen una quantitat a percebre per la Sala que el senyor Thomàs en la seva ciència la considera alta, allò que fa és fer un gran servei a l'Ajuntament en general, els ciutadans en particular, els que l'han votat després, i pel partit pel qual es va presentar també. I ja tenim la seu plena d'ous, Margalida, quina truita que farem avuuuuuui...!

I ara, per donar per acabat el totxo, una poesia i un acudit. La poesia: Sor Juana Inés de la Cruz va dir per escrit un dia: «¿O cual es de más culpar/ aunque cualquiera mal haga;/ la que peca por la paga/ o el que paga por pecar?» I això que era monja, ella... O just perquè ho era, precisament.

L'acudit: el sabeu aquell dels indis de la tribu dels «Gorrones»? Idò això era un que demanà perquè els deien els «Gorrones», i un amic li va dir, diu, ves al «saloon» d'allà enfront i ho sabràs. Hi anà, i un indi que hi havia a la barra li digué tot d'una que el va veure: «Caramba, creía que eras Thomas!» i ell contestà ingenu: «¿Qué Thomas?» «'Otro doble de Wiskey, camarero, que el señor invita!» I amb aquesta es rematà la conversa en la que el nostre home s'assabentà clarament del perquè d'una cosa concreta. I pagà el preu. Tot té un preu, podria ser la moralitat inherent a la nostra columna d'avui. Punt i final.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris