Una de les gran habilitats de les xarxes organitzades -sobretot les criminals, però també d'altres- és la capacitat de sorprendre la víctima i tenir l'elegància d'estalviar-li el patiment. Generalment, les bandes actuen en aquelles franges horàries o durant els dies en què la víctima és absent, abaixa la guàrdia o, senzillament, està de vacances. El delinqüent ho sap, això. Ho ha planificat a consciència i ha valorat el risc d'elegir uns moments o dies i no un altres. A més, i això ho ratifica el manual de ciència política de la FAES, al darrere moltes d'aquestes operacions de frau, terrorisme o delinqüència hi sol haver una autoria intel·lectual. Evidentment Emile Zola s'escandalitzaria, com molts de nosaltres, amb aquesta terminologia amb tanta tendència natural a la trivialització i al despreci de la raó, però ara les coses són així. La dreta illenca, per molt que digui el meu amic Raimundo Alabern, ha estat la gran beneficiària de l'estacionalitat i allò que realment controla és l'estiu. Coneix el mercat canicular, domina perfectament el tempus imperceptible de les vacances, sap que la gent no dorm però tampoc no va de feina i que a ningú no li importa res d'allò que no li afecti el seu benestar personal i familiar. Els saqueigs de Calvià i Andratx, les repartidores del «comunisme» immobiliari de la costa marbellí de Mallorca i les xirigotes entre partits que han signat un pacte «modèlic» per a la societat són alguns dels símptomes estivals d'una societat narcotitzada, apallissada i violada per un poder que tothom identifica. Allò que està passant aquest estiu no és casualitat i és alguna cosa més que fam de doblers i de poder, però també podria ser el principi del final d'alguna cosa.