cielo claro
  • Màx: 16°
  • Mín:

Les vacances de Benet XVI

En un suplement dominical de no sé quin periòdic vaig poder llegir diumenge passat dins la secció «les vacances del famosos» que Benet XVI, abans d'anar a Castel Gandolfo, ha passat un parell de dies de les seves vacances estiuenques a la Vall d'Aosta al nord-est d'Itàlia, a les falderes del Mont Blanc. Si no ho record malament, la notícia deia que Josep Ratzinger residiria durant aquest dies a la localitat de Les Combes a una casa que havia ja en anys anteriors emprat Joan Pau II, que tan afeccionat era a la muntanya. La notícia venia acompanyada amb un fotografia en color on el nou Papa observava un paisatge idílic on creixien unes flors de diversos colors sobre un mantell d'herba verda i tendra. Tot feia pensar que aquella observació de la naturalesa li produïa, a l'amo del Vaticà, una beatitud d'ànim, causada per la contemplació d'una -les galteres dels Alps- de les coses que li sortiren bé a Déu Nostro Senyor quan va crear aquest món. L'observació , ja dic, pareixia que es feia amb plaer i serenitat, però jo no n'estic molt segur que el Papa estigués tan tranquil i relaxat com deien els periodistes i tractaven de corroborar les imatges. Vaig pensar que essent, com és, un home intel·ligent Josep Ratzinger per ventura posava tots els sentits no en complaure-se de les merevelles divines, sinó en endevinar com hauria estat aquell paisatge fa un parell de milions d'anys. Una pregunta d'extraordinari interès científic i teològic. No menys important per a la ciència i per la teologia era la pregunta complementària sobre quines plantes hi hauria d'aquí un centenar de milers d'anys. Per a la ciència la darrera pregunta és impossible de contestar; per la teologia, tal vegada no vaig pensar, en llegir la notícia, que era probable que el Papa estàs ocupat en els esmentats pensaments no pel fet de posseir una mentalitat ecologista sinó per mor d'un article que havia escrit aNew York Times el seu amic l'arquebisbe de Viena, el cardenal Schönborn. Schönborn i Ratzinger són amics i es veien, abans, amb molta freqüència, ja que el dos, intel·lectuals com eren -i són- pertanyien a la Congregació de la Fe. Abans de comentar el provocador article de Scönborn diguem, tanmateix, qui és aquest cardenal del qual es parlà com a papable. La Vikipèdia -la meravellosa enciclopèdia electrònica- informa que Cristòfol, Maria, Miquel, Hug, Pere, Adalbert Schönborn va néixer el 1945 a Bohèmia en el si d'una família de l'alta aristocràtica. A Cristòfol Schönborn li tocaria dur el títol de Comte si no hagués entrat a l'ordre dels dominics. Vikipèdia informa igualment que l'actual arquebisbe de Viena va estudiar filosofia i teologia a Bornheim-Walberberg, Viena, París i Regensburg on tengué com a professor Joseph Ratzinger. El 1995 Schönborn fou anomenat arquebisbe de Viena.

El deixeble de Joseph Ratzinger ha de ser un home d'una extraordinària ambició intel·lectual, tanta que, no sé si consultant-lo, o no, amb qui fou el seu professor s'ha encarat de front i des d'una posició d'atac amb el principal enemic intel·lectual que té, al meu mode de veure, el pensament catòlic ortodoxe: l'evolucionisme darwinisme. Des que Darwin publicà el 1859 «L'origen de les espècies» els enfrontaments dels seus seguidors amb la doctrina catòlica han estat seguits. Tanmateix, el darwinisme, després de múltiples batalles, ha anat guanyant predicament i avui en dia es pot dir que el noranta nou per cent de científics d'aquest món treballa acceptant els paradigmes de la doctrina darwinista. L'Església que en un principi condemnà durament el darwinisme va ablanir a poc a poc la seva postura i va practicar aquella teoria que no hi ha manera més eficaç per estar bé amb el veïnat que una bona tanca. L'Església per boca de Joan Pau II arribà a dir que el darwinisme era quelcom més que una simple hipòtesi i que l'existència d'un antecedent comú als animals i als homes no repugnava la fe, però que el millor que es podia fer era no mesclar el que és domini de la fe amb el que és domini de la ciència. La disputa semblava somorta. Per ventura... falsament somorta. Tanmateix ara ha sortit a la palestra Schönborn per dir que aquesta postura temorenca i la defensiva de l'Església no és el camí. Que hi ha que passar de nou a l'atac i desemmascarar la doctrina de Darwin. El de Viena ho ha fet no des de la seva trona, ni, com es pogués pensar, des d'una revista de teologia. No,no, no. Ho ha predicat, com he dit abans, des del «New York Times» i ha afirmat que el darwinisme no solament era contrari a la fe, era també contrari a la raó. Heu sentit ploure?. Però, contra què dispara l'arquebisbe de Viena? Idò, contra un dels dogmes més preuats del darwinisme: el que diu que és l'atzar i no cap regle preestablerta ni cap designi sobrenatural el que dirigeix i ordena l'evolució de les espècies. Schönborn no ha estudiat debades i du tota la polissonada d'aquest món. Diu que han de ser els darwinistes els que han de mostrar proves del què és l'atzar i no el designi diví, el director de l'evolució. Que són ells, els darwinistes, els que han de desmentir que l'evolució que ha dut a l'aparició de l'home sobre la Terra no ha estat dissenyada per un ser superior. La disputa, em sembla, no ha fet més que començar o , millor, recomençar i les contestes dels darwinistes no es faran esperar denunciant l'hàbil maniobra de Schönborn. Li diran que en bona lògica l'atzar no es pot provar, sinó que són els que estableixen línees o plans els que els han de provar. El Papa no podrà xiular i dissimular i es veurà amb l'obligació de ficar-hi els nas. És per això que Benet XVI deu pensar que aquesta no serà la menor de les qüestions intel·lectuals que haurà de resoldre en els inicis del seu pontificat i és per això que per ventura haurà de dedicar les seves vacances a descobrir els designes de Déu sobre l'evolució de la naturalesa. Ni per un bon berenar de pa amb sobrassada de porc negre ho voldria fer jo.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris