algo de nubes
  • Màx: 14°
  • Mín:

Amb papers i sense papers

Passa per la tertúlia un contertulià de luxe: en Miquel Durán Pastor, catedràtic d'Història Contemporània a la UIB, especialista en Guerra Civil a Mallorca, lector quotidià d'aquesta columna. De la seva etapa política (UCD, UM) conserva un anecdotari plural i saborós que sorgeix en la confiança del diàleg, puntejat per determinats off the record. El dia, insegur sota un cel gris plom, desaconsella l'aventura del mar. A més hi ha llanterners a casa, ritu que sols un imprudent consideraria secundari. La conversa de l'amic pren sovint el ritme de la metralladora. Desfilen històries del passat i del present. Pel que fa a trànsfugues, Calvià deu esser el lloc del món amb més llarga història, com altre temps fou el consistori més ric d'Europa. Un lloc és ric quan hi ha «persones» riques, no quan hi ha un cabal considerable repartit de manera equitativa. El mateix podríem dir de la destralada fiscal damunt les autonomies: Balears no paga més que Badajoz o Albacete, sinó que determinats «senyors» han de cotitzar més a Hisenda. I per aquí en tenim més, d'aquests; ells sabran per què.

Comentam el número d'Estudis Baleàrics dedicat aPare Miquel Batllori i en Miquel Durán manifesta les seves sospites d'historiador:
-El més probable és que no vingués a Mallorca semidesterrat per catalanista, com s'ha dit, sinó que l'interès real de l'orde fos reforçar el professorat de Monti-sion, per assegurar-ne el prestigi.
Diu que un dia ho explicarà amplament. Record la simpatia que m'inspirà sempre, ePare Batllori, amb qui vaig poder compartir fins i tot la distància entre el compromís lingüístic i cultural i les dèries polítiques del Nacionalisme. Autogovern inclòs. De sobte, sense saber massa bé per què, el diàleg cau damunt els «cuneros» -mot de mal traduir- que al llarg de la Història han figurat en llistes per Balears.
-Si t'interessa fer-ne un llistat complet -em diu-, jo tinc recollida informació al respecte, perquè de fet varen esser molts.
-No ben bé. Sense forçar el cervell, vénen a la memòria algunes personalitats ínclites que figuraren en llistes per les Balears. Don Marcelino Menéndez y Pelayo, Manuel Azaña, Dolores Ibárruri «Pasionaria», Íñigo Cavero...
-N'hi ha més. Però ara record que quan Menéndez y Pelayo vingué a Mallorca, a més de cercar i demanar el vot, també va fer una important conferència a l'Institut Balear.
-Això degué esser la primavera de 1884, quan va fer proselitisme de vot a Campos i a Llucmajor i sortí elegit diputat liberal conservador. Diuen que a Llucmajor va fer el discurs en català.
-Exactament. Quan ja havia guanyat l'elecció, l'1 de maig, va parlar a l'Institut, situat aleshores en el col·legi de Monti-sion de Palma, sobre Ramon Llul. Per cert que, acabada la dissertació, els papers li varen volar de damunt la taula. A mi, un que hi era, em va contar fa molts anys que se'ls va fer seus en Josep Maria Quadrado.
-Es publicaren a Museo Balear el mateix any. Don Marcelino no era com Ortega denigrant la manca de respecte al públic del que parla sense papers i, quan un dia li van caure a terra, tothom va poder veure que tenia al davant papers en blanc.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris