El número 2 d'Al Qaeda aparegué ahir a la televisió amb missatge no tant per a la seva parròquia com per als ciutadans del món occidental i, especialment, per als dels EUA i del Regne Unit. El to del dirigent de la xarxa era del qui pensa que va guanyant la guerra i amenaça amb mals encara majors l'enemic. És impossible determinar quina part de propaganda i quina de real capacitat per inflingir dolor tenia la seva amenaça. En tot cas, sense caure de cap de les maneres en l'histerisme, convé extremar les precaucions, com a primera passa. D'altra banda, tothom reconeix que la guerra contra el nou enemic serà molt llarga. Aquesta dimensió temporal s'hauria d'aprofitar per combatre a fons el brou de cultiu del fonamentalisme islàmic. La generalització de l'estat del benestar i una aposta per donar accés al consum als habitants d'aquesta zona de la Terra són possiblement l'únic camí que ofereix unes mínimes possibilitats d'èxit. La recuperació de la quotidianitat després d'uns atemptats no ha de fer oblidar que el perill continua i que es materialitzarà en un moment o un altre. La intel·ligència hauria de fer entendre que convertir la immensa majoria dels musulmans en els nostres aliats és el millor camí. La humiliació constant dels seus símbols, el manteniment de règims vergonyosos com a aliats, la inconsciència davant la pobresa i la desesperació, aplanen el camí als seguidors de la xarxa. I, per desgràcia, aquesta, com demostra el missatge d'ahir, té encara molta d'operativitat, sobretot si es té compte el gran poder dels seus adversaris.