nubes dispersas
  • Màx: 17°
  • Mín: 12°
14°

El vot particular

Hi ha llibres que intenten sintetitzar els segles mitjançant una antologia dels documents d'especial rellevància que expliquen les diferents èpoques, els diferents règims, els diferents moviments de l'ànima col·lectiva o els esdeveniments principals dels temps. «La història en els seus textos», o cosa semblant, es titulava una col·lecció de gruixats volums que record a la biblioteca familiar, en el qual hi devien figurar des del codi de Hammurabi fins al discurs en què Martin Luther King explicava el seu somni, passant per la declaració dels Drets Humans o eJ'accuse d'Émile Zola. Doncs bé, hi ha tres homes rectes que han signat un text que hauria de figurar a qualsevol selecció dels documents que expliquen la història recent d'aquest país. És un text llarg, però l'antologia en podria recollir cinc o sis planes prou explicatives: m'estic referint, naturalment, al vot particular amb què tres magistrats manifesten la seva discrepància respecte de l'auto en què el Tribunal Superior de Justícia decideix que Jaume Matas i Rosa Estaràs no siguin imputats en l'anomenat cas Mapau, de captació de vots de residents a l'estranger mitjançant doblers públics i organitzat als despatxos superiors del nostre govern autonòmic.

També s'ha de llegir l'auto que, per quatre vots contra tres, decideix la no imputació. S'ha de llegir perquè, més enllà dels malabarismes d'escolàstica jurídica que utilitza per concloure que no hi ha més que faltes administratives o que no hi ha responsabilitat ni del president ni de la vicepresidenta, admet el que ja podem donar per fets incontrovertibles: que hi va haver una contractació irregular de Maria de la Pau Segura, que hi va haver viatges pagats amb fons públics que tenien l'objectiu de captar vots cap al Partit Popular, que hi va haver una inscripció irregular de votants a Formentera (votants canviats de municipi fora de termini, votants inscrits a aquest municipi contra la seva voluntat, manca absoluta d'observació del requisit d'arrelament al municipi d'inscripció), que hi ha va haver reunions al despatx del president el govern autonòmic per tractar de qüestions lligades al cens de votants no residents, etc.

Convé, per tant, llegir l'auto. Però convé, sobretot, llegir un vot particular ben contundent a l'hora de defensar la conveniència que Matas i Estaràs siguin imputats. El text descriu l'aparença delictiva (per no sobrepassar els límits d'un escrit que només discuteix una decisió d'imputació) dels fets i els posa llinatge: greu desviació de recursos públics, malversació, discriminació als altres partits polítics, infraccions a la normativa electoral, entre d'altres. El vot particular desmenteix que hi hagi (com pretén l'auto), una mena de concatenació gairebé causal de petites faltes, sinó que hi ha «execució d'un pla programat orientat a captar vot addicte i concentrar-lo de manera torticera (aquí és inevitable recórrer a l'expressiu original castellà) allà on pogués proporcionar majors rèdits electorals». En un altre passatge s'al·ludeix a aquesta aparença de maquinació per modificar la voluntat popular amb una frase lapidària que és una potentíssima desautorització de l'auto dels quatre magistrats que varen guanyar la votació: «Per veure això n'hi ha prou de mirar».

Val la pena acabar citant un altre fragment que dóna la mesura del coratge i la professionalitat de tres magistrats que, d'altra banda, han actuat al marge de simpaties ideològiques pressuposades. Diu el text que el President de la Comunitat Autònoma, sense ser responable directe de seleccionar personal o de fer efectius pagaments, sí que ha de respondre d'allò que ha ordenat, i que a data d'avui queden incògnites sense resoldre (com qui va ordenar la contractació de Maria Pau Segura), davant la qual els interrogats remeten la decisió «cap a dalt». I acaba el paràgraf, lapidàriament un altre cop: «Cap a dalt, doncs, s'ha de mirar».

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris