algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín:
13°

Les hores baixes de Lula

Quan les acusacions de corrupció són tan reiterades, al llarg de dos mesos, damunt Lula da Silva, el seu govern i els llanterners del seu partit, segurament hom pot pensar que el Partit dels Treballadors (PT), fundat el 1980 per Lula, ha passat de tenir un futur gris perla al gris marengo. Cal dir-ho amb profunda tristesa, perquè el fet d'haver arribat a la presidència, l'1 de gener de 2003, un torner mecànic procedent del món sindical, havia obert grans esperances. No només en el Brasil, sinó dins tot el con sud-americà. Lula da Silva representava una alternativa a la demagògia de Chaves i l'autoritarisme de Castro. Era la possibilitat de ressorgiment d'una esquerra continental que ara fa dos anys i mig començava a governar fent una aposta independent de transformació social. Sud-amèrica, però, pateix una llarga malaltia que penetra el teixit de les estructures polítiques, desvirtuant, un darrere l'altre, els millors anhels de les poblacions. Aquesta malura es diu corrupció. De res no ha servit que, en el camp econòmic, el govern del PT es mantingués dins una ortodòxia impecable, aplaudida pels que temien una desestabilització. El govern, moderat, tingué cura de no guanyar-se la desconfiança de les dretes. Entretant, esmerçaren energies en avanç de l'escolarització, que arriba ja a cotes molt altes, per bé que la qualitat de l'ensenyament continua essent pèssima. Tanmateix els començaments foren brillants, com ho avala que Lula da Silva obtingués el premi Príncep d'Astúries 2003 de Cooperació Internacional en reconeixement a «una trajectòria política i personal en defensa dels treballadors i de la lluita contra la pobresa, la desigualtat i la corrupció que tant han fet patir als desheretats de la seva pàtria i del món sencer».

Ara, en cosa de dos mesos, tot ha agafat un altre color. Els reiterats escàndols precisament de corrupció -en els quals s'ha vista involucrada la mateixa família de Lula-, han frustrat les expectatives de canvi, han esgotat el prestigi del president i el col·loquen en situació fragilíssima de cara a les properes eleccions. «El Xoco» em diu que, de moment, Silva s'està salvant per les falses.
-Observa que la imminència de la catàstrofe de moment s'ha superat. Molts pensaven que la compareixença de l'exllanterner general del PT, José Dirceu, i del «caixer» dels milions il·legals, Marcos Valério, acabaria emmerdant el mateix Silva i, de moment, no ha estat així.
-Certa. Però el que no s'ha pogut esvair és la nuvolada d'escàndol damunt un partit que ara es veu acusat fins i tot pel seu soci, el Partit del Treball de Brasil (PTB), a través del diputat Roberto Jefferson.
-Una sensació de desànim plana damunt el país. Les esperances d'una generació s'han vist frustrades i, en aquest sentit, les paraules del cantant Dinho, de la banda Capital Inicial, foren brutals, a la trobada de Sao Paulo de forces esquerranes: «Mi generación se jodió», va dir, sense pèls a la llengua.
-Aquesta és la principal responsabilitat dels polítics davant el futur. Ja en el seu moment, aquí a Espanya, Laín Entralgo advertí de les funestes conseqüències que tindria fingir grans esperances contra el franquisme que serien decebudes.
-Què vols dir, idò, que no hi havia que fer res contra la dictadura?
-No. Vull dir que sempre cal advertir que no hi ha més cera que la que crema. O, en cas contrari, són llargs i espessos, els anys de desencant i mala llet, quan la gent va de puput i mala gana.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris