algo de nubes
  • Màx: 14°
  • Mín:

Via Laietana

Tot i la tempesta que pot caure-li a sobre amb l'articulat del nou estatut, ERC encara té humor per a proposar iniciatives de partit extraparlamentari. I naturalment són més esbojarrades i divertides, si tenim en compte que les presenta en un context, com és ara el parlament espanyol, que tocant a la interpretació del passat està presidit per la hipocresia més pregona. El fet que un partit polític o una força social demanin, a l'Argentina o a Xile, que es processi els caps militars que usurparen les llibertats públiques per la força de les armes, és una cosa natural. A Espanya, en canvi, una part dels diputats s'escandalitza i l'altra s'incomoda si el portaveu d'ERC demana que es destrueixi el Valle de los Caídos. Cosa del tot lògica, si tenim en compte que els uns i els altres consideren normal que un ministre se senti orgullós del passat falangista del seu pare. El PSOE és el braç moderat de la dreta (en massa coses). Potser perquè els seus electors no li exigeixen que capgiri el món. No, ni prop fer-s'hi! El món actual, diuen, és el millor dels possibles. A posta no convé remenar massa l'olla. La lluna únicament la demana ERC. Ara mateix, abans que el parlament espanyol se'n vagi de vacances, ha presentat una proposició per a reconvertir la comissaria barcelonina de Via Laietana en un centre memorial de la repressió franquista. Naturalment, puc avançar-ne la resposta. Les senyories de la pàtria enviaran a pastar fang el senyor Joan Tardà, que és el diputat que ha presentat l'escrit. Ell també en deu tenir la certesa. De manera que cal agrair-li els seus esforços en pro de la utopia. I Déu faci que ens la mantingui viva per molt de temps, en contra dels consells que deu rebre de la gent assenyada. La seva proposta és inviable. En voleu la raó? Doncs sols us en diré una: perquè per a un Estat que encara deu destinar un import gens menyspreable dels cabals públics a pagar les pensions dels policies jubilats que altre temps torturaven a les dependències de Via Laietana, seria una contradicció monumental accedir a la proposta del senyor Tardà. Tanmateix, no pel fet de demanar la lluna (les claus de Via Laietana, Déu meu!), l'Esquerra va desencaminada. La seva insolència és refrescant, vitalista. A més a més, una visita escolar als calabossos, als passadissos, a les sales destinades als interrogatoris, els donaria, als catalans de nova fornada, una idea de la repressió molt aproximada a la que els fa sentir el tàndem Lluís Serrahima-Maria del Mar Bonet a través de la cançó «Què volen aquesta gent». Naturalment, les estances s'haurien de poblar de figures de cera, grises i sinistres, i a cada despatx i dependència hi hauria d'haver un faristol amb els noms de tots els que l'habitaren i de tots els que hi foren detinguts, tenint cura de no barrejar-los. El sou va ésser per als torturadors, l'ètica per als torturats. Per descomptat, tampoc no podrien faltar els esquitxos de sang a les parets, el fum espès del tabac i una cassette que repetís, incansablement, la infinitat d'interrogatoris enregistrats al llarg de quaranta anys de bestialitat consentida. També s'hauria de proveir els despatxos dels comissaris amb el corresponent retrat de Franco, tot i que per atenció al senyor Bono, que tant positivament el valora, potser podrien ésser substituïts pel de Nosferatu. Al cap i a la fi, el canvi no suposaria desvirtuar la història. Ambdós, Franco i Nosferatu, apilaven morts.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris