algo de nubes
  • Màx: 18°
  • Mín: 12°
14°

La barrumbada

«És una excepció, no es preocupin», diu excusant-se en un anglès perfecte el recepcionista. No els pot dir que el «tot inclòs» no contempla el bon temps, encara que no n'hi falten ganes, veient la cara de full de reclamacions del cap de la família que, en tropa i 'full equiped' -xancletes, umbrel·la, tovalloles i pareos, a més de dos matalassos inflables, un refugui pel vent que recorda un iglú (!), màscares de busseig i protector solar amb esprai microdifusor- demana explicacions per la barrumbada aquesta de principis d'agost. En el mateix moment, els quatre clients que s'han assegut ben correctes en un clàssic celler de ciutat -remodelat de disseny fa uns anys- s'aixequen sincronitzats, ara no els veu el cambrer, i surten, escales amunt, amb mitja rialla: s'estimen més banyar-se amb aquest contratemps de pluja i cercar un lloc on els facin un panet amb formatge que pagar deu euros per un menú que inclou dos plats -una sopa freda que no és gaspatxo o una amanida amb pollastre i una broqueta d'orada i rap o uns ravioli d'albergínia-, beguda -vi, cervesa, refresc o aigua- i postre -un plàtan amb xocolata o un gelat de biscuit. Al cambrer no li ha estranyat -«només m'embossa haver de tornar a parar taula»-, atès el distintiu que ostenten als canells els quatre individus que ja deuen ser per devers la Llonja -potser hi han entrat, al fabulós edifici civil gòtic veí del Consolat de mar: visitar l'exposició que hi ha ara muntada és gratis. Just quan la dona recorda la resta de la família que ahir ja van ser a l'abadia que hi ha instal·lada a s'Arenal i tots quatre observen decebuts que a la Llonja no serveixen cervesa, quina poca vista, quin poc tacte de cara al turisme, una parella d'estiuejants espanyols canvien el canal de la televisió que hi ha a l'apartament i decideixen que la seva comunitat autònoma ja està bé sense una llengua pròpia la qual haver de defensar amb un canal autonòmic, que després tot són despeses i funcionaris i feinades per trobar un director o directora dignes. En l'instant en què en el brogit del zàping han topat amb la televisió catalana i ella sentencia -«no diguis bajanades», contesta l'al·lot sense pensar-hi gaire- que el que parla la presentadora s'assembla molt al que han sentit xerrar a alguns aborígens, un jove palmesà entra xop en una botiga de roba del centre històric de la capital metropolitana cercant uns texans per posar-se roba eixuta.

-Habláme en casteixanooo -diu la rossa dependenta desganada i argentina, asseguda en el mostrador de just davant tots els calçons de la marca francesa, penjats arrugats, enromangats, amb xaps i descosits aquí i allà, quantes més taques més cars.

No serà fins en sortir de la botiga, igual de xop i sense calçons nous, que al client bilingüe se li ocorrerà una resposta adequada, políticament incorrecta, tal vegada, al requeriment de la venedora. Però ja és fora, la dona probablement no l'hauria entès i, tanmateix, ha acabat de ploure.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris