nubes dispersas
  • Màx: 15°
  • Mín:
16°

Des de l'altre costat del taulell...

... Entram, i et trobam com sempre fullejant alguna novetat o llegint només la sinopsi d'algun exemplar acabat d'arribar. Com diria la fórmula Santandreuera, se't fa més que difícil trobar entre tants d'exemplars de llibres, un llibre exemplar. Abans de dir-te res, voltam per la llibreria mentre una senyora ja gran, amb una pregunta rere l'altra, t'empaita. Després, un altre client i sona el telèfon abans que li tornis el canvi. Una al·lota et demana que emboliquis amb paper de regal el llibre que ha triat i mentre ho fas, emboliques, atenent una segona trucada del client anterior, travant l'auricular entre l'orella i l'espatlla. Si no hi ha res de nou, si hi ha salut se't nota que estàs en el que t'agrada, tot i que sempre que tens l'ocasió, observes com seria molt millor per a tots poder atendre d'una forma més escalonada, i no reduir tota la venda d'un matí, a una mateixa i condensada hora de feina. Són els ritmes del mercat, i per part teva l'antítesi d'aquella tan antiga tècnica, que utilitzen, encara, alguns forns a les viles de Mallorca. Atendre xano-xano i garantir una bona cua, que arribi fins al portal i segueixi al carrer. Aquest, és un País d'esperes, de fer cues, sense remei. Els doblers fan doblers i la gent fa gent. Quan quedes tot sol et saludam, i aprofitam per recordar-te que escrius massa historietes i algunes no ens les creiem pas i trobam que fantasieges massa. Això sí, fins al moment que hem sentit la conversa que has tingut amb aquella senyora que sortia de missa i ha entrat com cada dissabte, i com de tant en tant, recordant-te que és «descendenta directa de Ramon Llull» ha arreplegat tota la publicitat gratuïta que ha pogut, i després d'un monòleg, que volia ser una classe d'història d'aquestes d'anar per casa, ha marxat. Hem quedat bocabadats, estupefactes, i més nosaltres que som del ram. I encara ens assegures que això no és res de l'altre món, i que a mesura que les temperatures pugin més i passin, així, els dies, sense ploure, esperant el purificador foc celestial de les tormentes i els posteriors i esporàdics ruixats, això anirà a més. Ens has convidat a quedar, ens ho vols mostrar en directe, bromeges dient que segur que en pocs minuts es confirmarà, que amb la xafogor d'avui el carrer en va ple. Tu segueix amb les teves històries, que nosaltres ens n'anam al Modern a fer un cafè, i d'allí cap a casa. Ara ja t'hem saludat i t'hem contat les novetats d'aquest petit món nostre. Hem intercanviat alguna dada del calendari cultural i dels curiosos i tensos esdeveniments més divertits. Hem comentat les jugades més interessants. Continuarà...

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris