muy nuboso
  • Màx: 15°
  • Mín:
15°

Cinc tesis sobre l'economia balear

Balears té un model de creixement potent, amb indicadors rellevants (baixa taxa d'atur, creixement econòmic positiu, alta densitat empresarial), però que genera al seu torn posicionaments de caire maximalista que no es corresponen amb la realitat. Així, la passada legislatura sovintejaren comunicats catastrofistes sobre l'economia de l'arxipèlag, llançats per col·lectius empresarials i pel Partit Popular, com si ens trobessim davant d'un estat comatós de la nostra estructura econòmica, a punt de tombar vers un precipici sense sortida. En aquells moments, alguns -pocs, la veritat- indicàvem que les dades disponibles no inferien aquelles demolidores conclusions, de forma que asseveràvem que l'economia balear tenia una força innegable, però apaivagada pels decisius avatars internacionals que s'estaven produint (crisi alemanya, tipus de canvi de la lliura esterlina, impacte dels atemptats de l'11-S). L'Institut Nacional d'Estadística, en diferents entregues, ens donava, sempre, la raó. Però el missatge, obstinat i impertorbable, seguia sota el lideratge empresarial i l'acompanyament conservador: tot anava malament; l'única i plausible solució era que el Partit Popular tornés a governar. Ara, doncs, ens trobem davant d'aquesta nova administració, a l'equador del seu mandat. I les dades són, encara, menys afalagadores que les conegudes entre 1999 i 2001 -també l'equador del Pacte-, atès que el gruix del creixement econòmic es sustenta, ara sí, sobre l'expansió del sector de la construcció i no a partir d'un desenvolupament clar dels serveis. Un recorregut, per tant, molt curt: en acabar les obres, es tancarà aquest període d'envol. La situació no és pas crítica: no es pot caure dins la mateixa demagògia i manca de rigor que presidiren les polítiques destraleres d'oposició del Partit Popular i d'importants agrupacions empresarials. L'economia balear segueix essent forta; no es troba, tècnicament, en crisi. Però arrossega problemes estructurals de gran significació, que no es poden negligir. A partir d'aquestes reflexions inicials, s'anoten sis tesis sobre l'economia balear, deduccions personals fetes a partir de recerques pròpies i d'altres col·legues, i que contribueixen a situar unes coordenades de discussió.

Primera tesi. L'economia balear no hauria de tornar a créixer amb els paràmetres coneguts a la segona meitat de la dècada dels anys 1990. Si ho fes a hores d'ara, voldria dir que la seva pauta es consolida sobre una enorme embranzida del sector de la construcció, amb noves ocupacions territorials i, per tant, amb la destrucció de capital natural. Ni els professionals de l'economia ni els polítics poden romandre enlluernats, encara, per les taxes del 6%-8% conegudes en anys precedents, motivades per la intensa arribada de turistes -fins a assolir la xifra de deu milions de visitants a l'any- i per l'esperonament de la construcció. Els nostres referents no poden ser aquells. I, per tant, no hem d'interpretar com a perniciosos uns guarismes de creixement que siguin inferiors al 3%, sempre que aquesta dada sigui positiva.

Segona tesi. La diversificació del sector terciari de l'economia balear és clau. Quan parlam de diversificar l'estructura econòmica no ens circunscrivim, tot just, a donar més pes als sectors agrari i industrial. El recordatori es relaciona, sobretot, amb la necessitat que el sector serveis es flexibilitzi més, i tengui majors capacitats per acarar els reptes que es presenten. Ho he dit en d'altres ocasions: turisme no és, tot just, turistes. Turisme és també empreses de serveis informàtics, de tecnologia ambiental, de reciclatje, de serveis socials, entre d'altres possibilitats. Créixer a partir d'aquestes altres realitats és més assenyat en el nostre entorn competitiu -la conca mediterrània- i, alhora, és més sostenible.

Tercera tesi. L'existència d'un mercat laboral molt dinàmic, però poc procliu a un capital humà de capacitació més elevada, suposarà problemes severs en un horitzó mitjà. El tema té una relació directa amb sengles factors: la competitivitat i la productivitat. S'han d'incrementar a Balears, i de manera urgent, els recursos envers l'educació en general i l'I+D+i. El Govern té capacitat per fer-ho; però això significa donar unes prioritats essencials vers aquests camps que no es veuen a l'actual Executiu, més capficat en les carreteres i a d'altres assignacions de dubtós resultat.

Quarta tesi. La saturació del model de sol i platja, fet que no comporta el seu qüestionament. El turisme de masses té un llarg recorregut. Balears ostenta, endemés, avantatges comparatives innegables. Cal reforçar aquestes activitats, però dotant-les de més qualitat per justificar el diferencial de preus front als nostres competidors. En aquesta línia, no crec que la solució sigui, ara, apostar ferm per segments turístics incipients i selectius -tot i que importants-, com el nàutic o el golf. Fer-ho implicaria la construcció de noves infraestructures que, sense cap mena de dubte, tensionarien encara més el fràgil ecosistema balear; i, des de l'òptica econòmica, no dubtin que es promourien nous cicles de Butler, fins a l'etapa de saturació de l'oferta posada en el mercat: ben igual que amb el segment del turisme de masses.

I cinquena tesi. L'existència d'un sector públic esquifit a les illes, amb dotacions de serveis que es troben, en general, per davall de les mitjanes estatals. Sense demagògies i sense oportunismes, cal reclamar sempre -i no en funció de qui governi a Madrid...- les partides necessàries perquè les institucions illenques puguin proporcionar els serveis escaients a la ciutadania. Això s'hi avé més amb polítiques d'equitat que no pas amb les balances fiscals.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris