algo de nubes
  • Màx: 17°
  • Mín: 11°
12°

Relectures estivals. «Bolla de sèu», de Maupassant (II)

Concretarem els components de la diligència que va de Rouen a Le Havre: deu personatges representatius de la societat francesa durant la guerra francoprussiana. El matrimoni Loiseau, comerciants amb pocs escrúpols; Monsieur Carré-Lamadon, industrial, oficial de la Legió d'Honor i membre del Consell General, i Madame, addicta als oficials amb uniforme; els comtes de Bréville representen l'aristocràcia terratinent, amb rendes abundants i educació refinada; les dues mongetes, resa que resa, viatgen per servir a un hospital de l'exèrcit francès; edemoc Cornudet és un republicà oposat a l'Imperi que ni cantant La Marsellesa ens tranquil·litza sobre els avantatges polítics. Amb ells, una desena persona, prostituta de professió: Bolla de sèu, Élisabeth Rousset. Petita i grassoneta, és menystinguda o ignorada dins la diligència. La carretera nevada i el clima fred i enutjós fa que el cotxe de cavalls avanci lentament. Així arriba l'hora de la fam, perquè no han pogut arribar d'hora a un hotel. I donat que Bolla de sèu és l'única que ha tingut cura de preparar provisions per al viatge, la puta Élisabeth, esdevinguda salvació temporal per als estómacs, repartirà amb els viatgers el que porta: pollastres amb gelatina, pa i vi, patés, formatges: tot, perquè un sentiment d'humanitat i de solidaritat la du a compartir. El viatge és interdit quan, ja a un hotel, un oficial prussià reté els passatgers amb una exigència: per continuar el viatge, primer Bolla de sèu ha d'acceptar anar al llit amb ell. La digna Élisabeth sap què vol dir trobar-se en país ocupat i, per bé que s'ha guanyat la vida movent el llombrígol, expressa despreci envers un representant dels enemics de la seva nació. I del seu poble. Aquí Madame Dormand em corregeix.

-Comptat i debatut, senyor, no ho arribam a saber, quin és el seu poble. Perquè els viatgers que l'acompanyen dins la diligència...
-Certa, senyora, certa. Amb un poble francès com aquells burgesos, aristòcrates, catòlics i demòcrates, es justifiquen les paraules de Bolla de sèu.
-Quines paraules?
-Concretament al demòcrata republicà, li entima: «Si França es trobàs governada per clepes com vostès, hauríem d'emigrar per sempre més».
-Pensi, senyor, que Elisabeth Rousset és bonapartista.
-La dignitat, una cosa sovint oblidada, no es defineix per una etiqueta política, senyora, sinó per unes determinades formes de comportament davant les situacions límit.
-Ja té raó. I quan es veuen amenaçats, aquells dignes representants de la meva molt estimada França, fan de tot per vinclar la resistència de la dignitat d'Elisabeth.
-Fins que ho aconsegueixen. I què guanya, ella?
-El menyspreu i l'oblit de tots aquells que ha volgut salvar. Quan el viatge continua, i tots van ben assortits de provisions, mal me toc pesta si un de sol se'n recorda de Bolla de sèu, que passa fam i plora.
-Definitiu. M'estranya que el relat no tingui peu d'impremta de Mallorca. M'ho fa pensar la por dels ínclits de perdre diners; la por d'una victòria francesa que els pot fer perdre la vida durant la retirada, i la vilesa de transformar el salvador en enemic.
-Ah, si Mallorca hagués tingut un John Ford Stagecoach seria mallorquina.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris