nubes dispersas
  • Màx: 18°
  • Mín: 10°
18°

Els noms i les coses

Quina frustració. No sé contra què protestaran a partir d'ara els antiautovia, perquè allà on s'havia dit que farien autopistes, finalment hi han fet una altra cosa ben diferent, que els seus autors anomenen infraestructures més segures, de qualitat, i que parteixen del màxim respecte al medi ambient. Ho vaig descobrir fullejant un diari, on hi havia un anunci a tota pàgina que ho deia ben clar. I ahir ho vaig tornar a veure a un plafó que han posat justament en el punt on s'acaba l'antiga autopista de s'Arenal i comença la nova infraestructura-etcètera-etcètera.

A ambdós llocs (al diari i al rètol sobre el terreny), a més del text (que, per cert, està escrit amb una tipografia xulíssima, que com a mínim es deu dir nature superfashion), hi apareix el flamant logotip d'aquestes noves meravelles: una fulla, tota verda i esponerosa ella, que duu pintada una línia discontínua. La decodificació d'aquest disseny tan escaient no és difícil: cal que ens convencem dels inefables beneficis ambientals de les reiterades infraestructures. Allà on abans hi havia camps desordenats, garrigues informes, praderies descurades, ara hi ha parterres i zones ajardinades on hi creixen precioses bardisses d'importació, curades amb gran entrega per amantíssims jardiners. Em sembla sentir els seus promotors, Matas i Munar (M&M's: uns caramels de distint color per fora, però que per dintre tenen el mateix succedani): ciutadans i ciutadanes, emprau tant com vulgueu les nostres infraestructures, que circular per damunt d'elles és com lliscar suaument per damunt la superfície dolça i avellutada d'una fulla! La natura als vostres peus, una fina capa d'asfalt respectuosa amb el medi ambient, talment una catifa que espera ser acaronada pels pneumàtics dels vostres 4x4, que es deuen dir Terrano o Freelander, perquè vosaltres, com nosaltres, també mirau pel medi ambient.

En Joan, que és del morro fort d'això dels antiautovia, no ho veu igual que jo. I és que ell no entén que les coses no són com són, ni tampoc com semblen, sinó que les coses són com s'anomenen. En aquest món de mones no hi ha res casual, i menys els noms que donam a les coses, perquè els noms comanden en la percepció de la realitat. En Joan no entén que venim de la tradició judeocristiana, on l'acte de posar nom (a algú o a una cosa) sempre ha estat un dels signes principals de propietat, una demostració de domini i possessió. Els creadors de la nova Mallorca, com que en són els amos, tenen doncs potestat per anomenar les coses com més els agradi. Més encara: tenen el poder de convertir qualsevol cosa en allò que decideixin, tan sols canviant-li el nom. Per això el partit dels senyors es diu popular, els projectes de noves urbanitzacions aferrades a camps de golf es diuen oferta complementària, i el magatzem de fems i fàbrica de fum de Son Reus s'anomena oficialment Parc de tecnologies ambientals. Déu n'hi do. Per cert, que sobre això darrer, m'imagín una promotora immobiliària fent un bloc de pisos amb la balconada guaitant damunt els fumerals del crematori de fems: a la publicitat anunciarien els pisos «con vistas al parque», i no dirien cap mentida.

En fi, c'est la vie. Fulles verdes amb línia discontínua. Qualitat de vida. Màxim respecte pel medi ambient. Quin panorama...

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris