algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín:
11°

Uns càlculs i dues cites

Posem que 100.000.000 de pessetes de 1992 serien 600.997 euros. Amb l'auxili de l'Institut Nacional d'Estadística podem actualitzar aquesta renda. Li aplicam les variacions de l'Índex de Preus al Consum (IPC). Avui, la suma equivalent seria de 929.952,55 euros, és a dir, 154.734.805,4 pessetes. De tota manera, hem d'actuar amb molta de precaució en aquests càlculs. Si donàssim per bo aquell conte per a infants maragallià del 3%, els 929.952, 55 euros apuntarien cap a una xifra global de negoci de 30.998.418 euros, que són 5.157.826.826 pessetes. I això que hem acceptat l'IPC com a indicador vàlid de l'augment del cost de la vida. Molt a pesar nostre, sabem prou bé que l'IPC tan sols serveix perquè no ens apugin el sou en excés. Què ens costaria ara una casa que en 1992 es venia per 100.000.000 de pessetes? Amb les insultants estimacions oferides pel Ministeri de l'Habitatge, superaria de molt els 300 milions de l'antiga divisa, una xifra que seria el 3% de... Les xifres són tan clares que obnubilen.

A Arrels, branques i fruits (Lleonard Muntaner Editor), Miquel Nigorra diu a Joan Pla: «En Joan (Nigorra) seria mal de sofrir en política, perquè és una persona trempada i sap cavil·lar bé per sa política, li agrada i hi té afecció».

A la mateixa col·lecció on hi ha publicat aquest llibre, hi apareix la bioentrevista que Jaume Sastre va fer a Gabriel Cañellas. Les relacions de l'expresident amb el franquisme es redueixen a la constatació que, si més no, no hi vivia incòmode i s'hi refereix amb «un tanmateix no podria tornar». És molt interessant veure la interpretació que realitza del 23-F: «Crec que va marcar una data definitiva en el procés de desintegració d'UCD». Resulta curiós com ara s'analitza la votació de divendres a l'Ajuntament de Calvià: la fi d'UM. La democràcia...

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris