muy nuboso
  • Màx: 16°
  • Mín: 11°
16°

Votar per deixar de votar algun dia

La història està tan farcida de traïdories, abusos de poder i cobdícies com de refranys, dites i llocs comuns per explicar-les. Els arguments i els comportaments racionals per entendre-les són més balders. De fet, la traïció, com la dolenteria, és atractiva. Moltes històries triomfals es fonamenten en aquesta conducta: en la transgressió. Encara que no tota transgressió és una traïció. A vegades, la submissió és la més escàpola de les traïdories a un mateix. Així es pot interpretar que la reclamació de vint paperetes que féu Unió Mallorquina per tenir el segon regidor de Calvià ha posat aquest partit en la incòmoda situació d'esqueixar-se. I mig bitllet no és moneda de canvi (La cobdícia romp el sac, diuen els forasters). Amb dos blocs igualats, un regidor era inevitablement el fidel de la balança, l'àrbitre de la situació. I ja és sabut que passa quan s'ajunten la fam i les ganes de menjar, quan la comandera s'aplega amb la ceguesa.

I ja li advertia a Jaume Santandreu el seu pare: «Guarda't, fill meu, d'ells. Vigila a totes hores i en tot lloc. No et fiïs del seu color ni del seu pelatge. Esgoten l'arc de Sant Martí tot just per disfressar-se de la més militar-civil-eclesiàstica aparent honoribilesa. Et clavaran per igual si et surten dels extrems, tant per la dreta com per l'esquerra. Espluga-los, tel per tel, la seva ullada. Si hi denegues impotència, fanatisme, enveja i consciència segura de salvar-nos, són ells. Mai no et confiïs: aquest verí de mescolança salfumetja matera». Les històries, les petites històries dels trànsfugues que record, s'assemblen molt a les d'aquells falangistes que mataven valentment indefensos l'agost i els mesos següents de la revolta del 36. Els prometeren els béns de la netedat si s'arriscaven a fer net i, en realitat, es quedaren sols amb la granera. El corral net només hi quedà per aquells que el febrer del 36 anaren a votar per deixar de votar algun dia, pels autèntics traïdors de la democràcia. Els mateixos papers secrets de Mola revelen que no anaven contra cap revolució, sinó contra la democràcia parlamentària. Els trànsfugues i qui els anima, van, encara que no ho pugui semblar, contra les llibertats, contra la convivència, contra el diàleg, contra la democràcia. I no parlem del mètode medieval del tir al cap i l'assassinat impune per justificar una raó d'estat, per molt president de tribunal de justícia que sia.

Quants d'afiliats al PP, quants de venuts al poder, resten infiltrats dins les files d'UM és la pregunta -diuen- que es fan ara, acollonits i aporuguits, molts militants nacionalistes. UM -ja s'apuntava a l'andana fa una mesada- és el darrer partit nacionalista que li queda d'aliat a un PP farcit de lluites intestinals i mals de ventre i mals de cap. És de manual que l'exhibició de poder, sovint amaga altres impotències, altres incapacitats. I la gent d'aquesta terra, a més d'anar a votar quan se la convoca i de processos de modernització, també es referma en la lluita per una major igualtat i per una major dignitat. Com en saben. La farsa pot acabar amb xiulets per a les autoritats com va començar el festival de jazz de sa Pobla.. Massa sang han costat les comoditats d'avui en dia. Massa esforços ha costat poder votar per a tornar-hi quan toqui. Els trànsfugues tal volta ajudin a convertir el dret en un deure. Moral, però un deure.

I bé Pollença no és Calvià. I la matinada de demà l'Alborada és el preludi del simulacre de moros i cristians. El batle va amb els qui guanyen sempre. No crec que hi hagi transfuguisme.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris