algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:
16°

La consellera atrapada

Els que som usuaris assidus de la sanitat pública sabem de la professionalitat del personal dels serveis i de l'entrega amb què, en termes generals, s'actua en unes activitats que tothom consideram com un servei públic cabdal a la ciutadania. Si, a més a més, hem hagut de gestionar en un període de temps els afers relacionats directament i indirectament amb aquests treballs crucials, coneixem les mancances de tota mena que afecten el millor funcionament dels centres hospitalaris i dels d'atenció primària. Ambdues perspectives parteixen d'un fet important: l'aposta per aquesta sanitat que és de tots, a la qual contribuim amb els nostres esforços i que, endemés, gaudeix d'un capital humà que esdevé decisiu per a qualsevol societat moderna.

Aquesta perspectiva, que intenta fugir dels plantejaments polítics, és la que justificà un posicionament clar per part del govern autonòmic a l'anterior legislatura: aconseguir bones dotacions pressupostàries, una bona transferència; en definitiva, suposà una línia d'actuació estratègica per part de l'Executiu de Francesc Antich. Però aquestes pretensions toparen amb un tancament en banda per part dels interlocutors del govern estatal, que aportaren unes quantitats que eren particularment insuficients en el capítol de les inversions. I és justament aquest desequilibri el que s'està trobant l'actual equip de la Conselleria de Salut. Un equip, tot sigui dit una vegada més, que es cansà -amb Jaume Matas al capdavant- de lloar les dotacions transferides, des del moment en què es consideraven més que suficients per fer front als reptes de la sanitat a la nostra comunitat. Ja advertírem, per activa i per passiva, que això no era així. Però la demagògia de l'actual consellera -aleshores una ferma defensora dels diners que es transferiren, que ara ella gestiona, i que, vés per on, els he considera molt insuficients- pogué més que la racionalitat de les xifres. La senyora Castillo està -i ho he dit en altres ocasions- atrapada per les seves pròpies paraules, que es poden consultar a les hemeroteques. Tot sembla molt senzill quan s'està instal·lat en una oposició carnissera i crispadora; però esdevé força complicat quan es tracta de redreçar allò que sempre s'havia criticat de manera ferotge.

D'entrada, tot el que depèn del pressupost de la CAIB està penalitzant el negociat de Salut i Consum: si a l'exercici de 2004 les quantitats foren sensiblement inferiors, en termes reals, a les assolides el 2003, el 2005 s'ha pogut, a tot estirar, recuperar unes xifres que haurien d'haver estat tancades un any abans. Crec -els números canten- que s'ha perdut un any pressupostari, amb l'aquiescència de Castillo, que no ha pintat gens en els Consells de Govern. Però, endemés, la consellera s'ha ubicat en un escenari de llastimós pidolaire que té més a veure amb una política intensa de confrontació -i, val a dir-ho, de supina ignorància-, que amb una estratègia sensata de negociació. La judicialització d'aquests contactes polítics és el que acaba per llançar als mitjans Aina Castillo, obcecada a aconseguir, ara, uns recursos que tenen altres circuits administratius i que, a hores d'ara, depenen, i molt, d'un plantejament conjunt -presidit per la lleialtat institucional- entre comunitats autònomes i govern central. La ineptitud guia aquestes passes, quan s'equivoquen els interlocutors i les trajectòries a seguir.

La sanitat pública balear necessita més recursos. És, aquesta, una afirmació indiscutible, que proporcionen totes les dades serioses que es puguin aportar. Però això no pot amagar la més que palesa paralització de la Conselleria de Salut i Consum, que està generant frustracions i desànims entre el personal -per favor, passegin pels centres de salut i pels hospitals- i una autèntica anèmia inversora que, sembla, tot just es vol resoldre amb l'edificació forassenyada d'un nou hospital a Son Espases, quan amb menys diners i més expeditesa es podria haver tingut un centre nou al mateix emplaçament de Son Dureta. La consellera podrà enganyar molta gent amb les seves maniobres mediàtiques -enaltides pels corifeus de sempre-, i amb la invocació de la feina feta per l'anterior govern. Però el que no podrà eludir per molt de temps -perquè això ho diu el conseller d'Hisenda del seu govern- és que, al Pla d'Estabilitat, la retallada draconiana a la partida de salut representarà un factor que el Govern Matas apunta com a fórmula per a equilibrar els forts desavenços provocats per la insensata política de carreteres (fixin-se d'on retallen per sufragar els seus despropòsits). I això, un cop més, penalitza la sanitat de tots; una sanitat en la qual, pel que es veu, hi creu molt poc la mateixa consellera del ram.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris