algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín: 11°
15°

Maneres i modals

A vegades fa la sensació que hi ha coses que són d'una determinada manera per un estrany fatalisme o per una rocambolesca concatenació de causes i efectes, i que s'han d'acceptar així com així. I no hi ha volta de full. Per exemple, que per una banda l'ajuntament de Palma es gasti 360.000 euros en acondicionar el solar on farà la Feria d'Abril no deixa de ser un dels desbarats més doiuts que es puguin dur a terme. Però, aquesta n'és una: sembla que hem de viure forçosament dins un univers de doiuts. A més, no cal que us digui que seran moltes les persones que s'hi acostaran sense pensar en la doblerada que costa. El panem et circensis és més vell que el pastar! Com es pot conjugar aquesta tudadissa d'una institució governada pel Partit Popular amb l'actidud pidolaire del govern d'aquesta comunitat autònoma que té envers Madrid? Que consti que a Madrid no li tenc gaire afecte. Crec que ens espolien i que no ens tornen tot allò que mereixem. Però vaja, no continuaré per aquí, aquesta cançoneta la sabem tots massa bé. També podríem parlar d'Emaya que, segons denuncia el PSM de Palma, aquesta setmana, és una agència de col·locació del PP...

De totes maneres, allò que em sorprèn és la capacitat que té la dreta d'encolomar a la societat les seves actuacions no sempre -a criteri meu particular- molt d'acord amb el que podríem denominar el bé comú o no sempre coherents en allò que prediquen quan estan a l'oposició. Sembla que hi ha unes coses que són consubstancials en la dreta nostra, com per exemple: la deforestació lingüística -no cal recordar que en el còmput de les bones intencions i molt menys en el de les bones obres en aquesta legislatura encara no han fet res- , la depredació del territori -autovies, camps de golf, urbanitzacions per pa i per sal, La Real, etc.- o la discrecionalitat a l'hora de col·locar o descol·locar personal -ja hem parlat d'Emaya, també hi podria afegir alguns dretans del meu poble que han passat a servir l'administració local, els casos de Catalina Sureda, de l'assessora del batle d'Inca o l'expulsió d'una assessora lingüística d'IB3- o la intoxicació de l'opinió pública via plets i altres orquestracions judicials -el cas més flagrant, el del batle de Calvià-. I aquestes coses, com que els són consubstancials, sembla que les hagin de dur a terme. I que ho fan sense que es noti. O sense semblar que la gent ho noti. A vegades, evidentment des de sectors gens suspicaços de ser de dretes, aquestes actuacions són acceptades amb una residual resignació. Amb un què hi farem! Resignació que no es correspon amb l'actitud que aquesta mateixa gent manifesta quan justament les dretes no governen. Com si a l'esquerra o al Bloc de Progrés no se'l pugui tractar amb una mica d'indulgència. Amb això no vull justificar que els progressistes facin coses malfetes.

A vegades pens, no sé si amb cap unça de raó, que a la gent, ja li va bé per sistema aquesta manera d'actuar perquè sempre pot pensar que hom es pot beneficiar particularment amb alguna d'aquestes arbitrarietats. Vana il·lusió, però il·lusió al cap i a la fi -a vegades per sobreviure només es necessita això, un poc d'il·lusió- ja que sempre resolen els problemes particulars dels seus. Però, i per si les mosques, davant fets com aquests, allò que convé més és callar. Vaja que la gent, davant la impossibilitat de la salvació col·lectiva, cerca el seu salvavides particular i el justifica.

D'altra banda també resulta com a paradoxal i curiós la manera que tenen de «vendre la moto», que es diu avui en dia. Tots recordam la campanya holocàustica contra l'ecotaxa, ara sembla que han instaurat el billet verd o no sé quina altra soufletística invenció que vol guanyar-ne els rèdits sense que es noti l'efecte. Val a dir, que ningú va dir o insinuar que la crisi turística no era fruit de l'ecotaxa sinó més aviat de la crisi econòmica que hi havia en el mercat d'origen. Ara ho han apedaçat una mica amb el tot inclòs. També, amb les autovies faran el mateix. Ara preparen el terreny. Ells tiraren a fer autopistes sense tenir res fermat, sense saber com les pagarien. Ara ploren a Madrid, que com sempre, mani qui mani, no afluixa cap pinçà. I encara voldran donar la culpa als socialistes del fet que ells, els del PP, ens apugin els carburants. Tot un joc de sofismes.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris