algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:
16°

Canvia alguna cosa al món àrab?

Quatre dies abans que expirés el termini donat pel Consell de Seguretat, dimarts d'aquesta setmana les tropes de Síria han completat la seva retirada del Líban. Oficialment -almanco de cara a l'opinió pública del món àrab- ho han fet d'acord amb l'acord de Taif, signat el 1989, quan va acabar la guerra civil, que establia que Síria havia de retirar-se en dues tongades, en un espai de temps de dos anys, mercès a una negociació de darrera hora amb el govern libanès controlat encara per Síria, els termes de la qual curiosament han coincidit amb la resolució 1559 del Consell de Seguretat de setembre passat. L'assassinat de l'exprimer ministre Rafik Hariri, i les mobilitzacions populars que aquest crim va provocar, haurà estat el desencadenament darrer de la fi d'una presència -en realitat, d'una vertadera ocupació, digui el que digui l'aparell de propaganda sirià- que no hem d'oblidar que ha durat vint-i-nou anys, exactament des de 1976.

Per descomptat, el règim autoritari imperant a Damasc -que no permet la pluralitat de partits ni la llibertat d'expressió- ha fet tot un descarat exercici de malabarisme mediàtic per presentar el seu forçat compliment amb les exigències del Consell de Seguretat com un acte més de propaganda. «Síria ho ha donat tot i ho continuarà donant per protegir el Líban», va declarar el cap de l'estat Major de l'exèrcit de Síria, el general Ali Habib, en un acte final d'intercanvi de medalles celebrat a poca distància de la frontera comuna.

És cert que poques hores després d'aquest show pretenent de convertit una humiliació en una celebració, tot insistint en la germanor dels dos països en front d'Israel, Kofi Annan ha fet l'advertiment que Síria no ha complert encara amb totes les exigències del Consell de Seguretat de les Nacions Unides. Especialment vidrioses són la qüestió del desmantellament efectiu de l'espessa xarxa dels serveis secrets sirians dins el país, amb un gran nombre d'informants, ni el desarmament de la milícia xiïta Hezbol·lah.

Per altra banda, tampoc pot deixar-se de tenir present que, de moment, tant la presidència del país com el mateix parlament actual, encara estan en mans dels polítics prosirians. De fet, el grau de corrupció de totes les institucions és tan gros que la desconfiança envers aquestes està del tot generalitzat. Ni tampoc podem oblidar el caràcter sectari -lligat a les diferents creences religioses existents- dels partits polítics libanesos.

Tanmateix, sense que la retirada no sigui cap panacea universal ni pel país ni pel món àrab en general, cal reconèixer que el fet de la desaparició, finalment, de la presència militar síria -demorada durant tants i tants anys- facilitarà la celebració d'unes eleccions més lliures el 29 de maig propvinent i, sobretot, eventualment pot resultar una confirmació que alguns dels mals polítics de la regió poden esser progressivament modificats i alleugerits.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris