algo de nubes
  • Màx: 18°
  • Mín: 12°
14°

L'ofici de viure

Mantenir un cert contacte continuat amb l'obra d'un artista no devalua els beneficis d'aturar-t'hi periòdicament d'una manera més pausada. L'exposició sol ser l'oportunitat per a aquest repàs, per a la relectura. Ara fa una dotzena d'anys, l'activitat expositiva de Ramon Canet, que havia constituït un dels fils argumentals de la nostra vida cultural, va experimentar un canvi d'orientació, a partir del qual el panorama general en aquesta matèria ha sofert algunes variacions. No en parlarem ara, però aquí queda apuntada una qüestió per a qui vulgui detectar aquests canvis, amb els fets que els provocaren i les conseqüències que se n'han esdevengut. Ara servidor només hi al·ludia per assenyalar que la minvada presència de Ramon Canet en la programació galerística de Palma no ha afectat en absolut la seva carrera, tant des del punt de vista artístic com professional. Queden dos dies perquè es clausuri la seva exposició a can Fondo, de l'Ajuntament d'Alcúdia, això vol dir que encara teniu l'oportunitat de fer una mirada sobre el moment actual d'una obra que ha travessat de cap a cap la nostra vida cultural els darrers trenta anys, omplint-la de contingut i de modernitat renovadora. En un moment de plenitud, Ramon Canet se'ns mostra com un artista irremeiable, per a qui el compromís amb la pintura és una fatalitat joiosa i, en qualsevol cas, l'única manera en què es pot substanciar l'ofici de viure. Pausat i clàssic, serenament contemporani, l'artista ha anat aixecant una obra des de la seva mateixa concepció, l'ha enriquida amb els nutrients més valuosos dels que ofereix el seu ample panorama vital, cultural i artístic; l'ha protegida contra els perills de la producció, i ara la veu madurar en un estadi en què la radicalitat no requereix els serveis de l'estridència, aquest estadi en què no és menester el renec, tota vegada que la saviesa ja pot donar la llum necessària per obrir camí. Així, no queden rastres de la lluita de l'artista per fer emergir l'obra, que és lliure d'expressar-se amb els mínims elements sense renunciar a la complexitat del missatge. Ser un mestre significa tenir la facultat de fer aflorar el lirisme en una superfície plana i monocroma o omplir d'interrogants el marge concedit a l'accidentalitat. Ser mestre vol dir exercir un domini invisible sobre totes les coses que vols reunir en un llenç, en un paper. L'exposició de can Fondo ens explica fins a quin punt i per què el mestre Ramon Canet ha convertit la pintura en l'ofici de viure.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris