algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín:
11°

Més invents fracassats

La darrera proposta de Pasqual Maragall, president de la Generalitat de Catalunya, relativa a l'adhesió catalana a la francofonia, és la darrera ensopegada del seu dubitatiu trajecte polític. Des de l'observatori permanent del Cercle d'Agermanament Occitano-Català, entitat independent en la defensa dels interessos catalans, ja s'ha avaluat el desastrós abast que aquesta iniciativa pot comportar.

Si mirem com van les coses per als catalans residents a les comarques del Nord, sota jurisdicció francesa, veurem que viuen sota un règim d'assetjament continu. No hi ha ni escoles per als infants catalans ni centres culturals per als grans, per no parlar de la total animadversió dels governants locals i regionals envers l'ús i la defensa de les qualitats catalanes.

L'Estat francès i les grans empreses franceses, no obstant això, amb la seva omnipresent presència sobre terres catalanes, han d'ésser tingudes en compte. Per exemple, hi ha milers de Renault, Citroen o Peugeot circulant per les carreteres dels Països Catalans, i sempre han estat ben considerats. Tot el contrari del que ha passat amb les ambicions catalanes coincidents amb els ideals republicans del trencaclosques francès, anomenat «hexàgon».

El president de la Generalitat de Catalunya va oblidar tres punts fonamentals durant la seva visita oficial a França: la creació d'una comarca europea a la Cerdanya, tal com planteja el conseller en cap, en el programa de l'Escola d'Estiu del Voluntariat d'enguany, de Puigcerdà; l'oficialitat del català a la Catalunya del Nord, també a les escoles públiques; im finalment, una reparació històrica pel que fa als «camps de concentració» ideats per tancar-hi els combatents catalans en retirada, després de l'ensulsiada del 1939 provocada principalment per la manca d'implicació de les democràcies progressistes europees, de l'estil francès.

Llorenç Prats i Segarra. Barcelona.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris