algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín: 10°
15°

El futur dels llibres

Al llarg d'una carrera que ha durat més de quaranta anys, Jason Epstein, director editorial jubilat de Random House, ha estat el responsable d'algunes innovacions notables en el sector. En un article recent publicat a la revista MIT Techreview, Epstein explica com va revolucionar el món editorial mitjançant la publicació en format d'edicions de butxaca de llibres que abans només tenien el privilegi de sortir exclusivament en edicions cares. A l'article explica raonaments simples però contundents: guanyes més amb la venda de 20 llibres a un dòlar, que amb la venda d'un llibre a deu dòlars i fineses semblants. Tot i que està retirat, no ha abandonat la seva participació en projectes innovadors, com per exemple una quimera, que comença a ser vella, de la publicació de llibres baix demanda, és a dir, emprar els avantatges que ofereixen les tecnologies digitals per a eixamplar el negoci de la impressió i la distribució de llibres: per comptes només de publicar molts exemplars d'un mateix llibre i després transportar i emmagatzemar les còpies a l'espera que arribin els clients, es tractaria de transportar els bits que componen el llibre i imprimir cada exemplar en el lloc on s'hagi produït la demanda. Està clar que no tot el negoci editorial seria viable d'aquesta forma, però una bona part del mateix podria veure's afavorit per opcions com la descrita gràcies a les possibilitats que ofereixen les tecnologies digitals. Fet i fet, ja fa devers cinc anys que vaig poder veure un d'aquests sistemes en funcionament i, fins i tot, vaig poder comprar un llibre publicat a mida, però des d'aleshores no havia tornat a sentir parlar d'aquesta forma d'impressió a la carta, fins que l'article d'Epstein m'hi ha fet pensar.

He arribat a aquest article -publicat el passat mes de gener- gràcies a un altre que la mateixa revista publicarà el mes que ve, dedicat a analitzar la que sembla ser una de les grans notícies recents que vincula tecnologies digitals, llibres i Internet. Es tracta del projecte de Google de digitalitzar els fons bibliogràfics de quatre de les biblioteques universitàries més importants de l'àrea anglosaxona (Oxford, Stanford, Harvard i Michigan), a més de la biblioteca pública de la ciutat de New York. El projecte de Google ha aixecat grans expectatives, ensems que ha accentuat les inquietuds derivades d'algunes tendències preocupants relacionades amb els esforços de tots aquells que estan encaparrats a preservar formes obsoletes de negoci. Amb la seva resistència a entendre els canvis derivats de l'expansió de les tecnologies digitals, i amb la bandera de la protecció dels drets d'autor, estan muntant un entramat legal que, de fet, privatitza gairebé totes les formes de coneixement i de cultura i les supedita als dictats d'imperatius comercials arcaics. Intentaré explicar-me: les successives extensions -amb efecte retroactiu- de l'abast de les lleis de protecció dels drets de còpia, marquen un límit temporal per les obres que, als Estats Units, poden ser digitalitzades sense problemes. Aquest límit és l'any 1923, ja que a les obres publicades abans d'aquesta data ja no els afecta la llei. Per contra, qualsevol obra publicada amb posterioritat encara resta protegida. Si Google opta per un model de negoci similar al de l'empresa de Bill Gates que ha adquirit els drets de digitalització de les obres d'alguns dels museus més importants del món, és a dir, un model absolutament privat, la seva iniciativa vendrà a significar l'apropiació de totes les obres que digitalitzi, amb la qual cosa s'haurà estès l'efecte pervers d'aquestes lleis a tot el patrimoni escrit de la humanitat. Si, per contra, Google opta per un model mixt, com el que ara representen avui mateix les biblioteques públiques, on obres protegides per les lleis de còpia són a l'abast de tothom, de forma gratuïta o a un cost raonable, aleshores aquesta iniciativa significarà fer més accessibles i a més gent tot aquest patrimoni.

Al capdavall, la iniciativa de Google, si opta pel model mixt, i els projectes d'Epstein són projectes de solució a alguns dels problemes que genera la irrupció de les tecnologies digitals en el sector editorial, ben igual que les vendes de músiques per Internet ho són per a aquests problemes en el món discogràfic. També són alguns dels escassos exemples d'intent de solució que no ignoren per complet els destinataris d'aquestes manifestacions culturals ni tampoc l'objecte mateix de la seva existència. Els governs d'arreu tenen molta de responsabilitat en aquesta ignorància ja que s'han deixat enlluernar pels cants de sirena dels representants dels productors, la qual cosa ha provocat la completa indefensió de la resta de ciutadans. I és que, amb tecnologies digitals o no, mana qui mana.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris