nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín:
14°

El debat cultural

Des de fa alguns mesos, hom té la impressió que el debat cultural a les Illes Balears ha superat aquella fase de crispació i d'irritació, preocupant i malsana. Les coses per ventura no van millor, ni les estratègies, globalment, tampoc no són les més encertades, però es perceben símptomes de canvi d'actituds. Ho hem constatat, aquests dies, arran de la Diada de Sant Jordi. Ens alegram dels èxits dels nostres escriptors a Barcelona. Sebastià Alzamora, Gabriel Janer Manila, Carme Riera, Maria de la Pau Janer i Baltasar Porcel, sobretot, han triomfat i alguns, fins i tot, arrasat pel que fa a vendes. A Mallorca hem vist escriptors a balquena, signant llibres, editors satisfets i exposicions que pretenen reflectir l'estat de la qüestió del món de la creació. Aquest fenomen, en línies generals, és altament positiu, malgrat que pot fer la sensació que ens conformam a escriure, publicar i vendre. Tots, no obstant això, som conscients de l'estat de fragilitat en què és troba la indústria cultural a les Illes Balears. Més enllà de les capelletes, interessos i egoismes, més o menys evidents, ens manca capacitat i maduresa suficient per conrar un debat profund sobre el fet cultural a les Illes que permeti crear escenaris d'anàlisi crític. En realitat, per ventura, allò que necessitam és un bany de realisme, atès que cada cop són més els productors i menys els consumidors de cultura. El producte cultural és cada cop de més qualitat i més exportable, però no augmenta proporcionalment la demanda, ni a les Illes, ni al Principal. No ens enganyem. En qualsevol cas, allò més negatiu és l'enveja i la frustració que es projecta als escriptors d'èxit. Les societats adultes i madures avancen corregint els components perversos de l'èxit, però parteixen de l'èxit com un factor positiu per avançar.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris