muy nuboso
  • Màx: 17°
  • Mín: 11°
11°

Diversificar l'economia balear?

De bell nou, estam immersos en els conflictes de l'estadística. Les darreres dades que s'han anunciat sobre l'evolució del nombre de turistes albiren una millor temporada el 2005. Però les xifres que es poden deduir de despesa turística en els darrers exercicis insinuen problemes en el nostre producte turístic. En aquest camp, Balears manté un lideratge indiscutible des de fa anys -inclòs el període 1999-2003, cosa que sovint s'oblida-, però al seu torn manifesta signes d'esgotament d'un model que no pot créixer de manera indefinida, si atenem l'increment de l'oferta turística a la Mediterrània i les pròpies limitacions territorials. L'expansió en el nombre de turistes no sembla que es correlacioni amb un increment dels ingressos, per la qual cosa cal parlar de l'aparició, en el cas illenc, de rendiments decreixents a les activitats turístiques, hoteleres en particular. La derivada fonamental és una previsible pèrdua de rendibilitat empresarial, que crea lògica inquietud en el món dels negocis. El tema no té res a veure amb decisions de política econòmica adoptades en el passat -en concret, la promulgació de l'ecotaxa-, i manté una relació molt directa amb un sostre de saturació que, ja fa vint-i-cinc anys, teoritzà l'economista R.W. Butler per a les economies turístiques madures. Aquesta és una realitat que no es pot pas ignorar per més temps, i que no s'hauria d'interpretar en clau estrictament política: existeixen condicionants de demanda que infereixen canvis pregons en els requeriments dels clients dels mercats emissors tradicionals i dels nous que apareixen. En aquest respecte, LL. Pou i J. Alegre, dos rigorosos experts de la UIB, han apuntat alguns dels elements contrastats que explicarien aquest redreçament dels fluxes de demanda que, per a Balears, es concreta en un estat tangible de bloqueig i alentiment econòmics: l'increment a les freqüències en els viatges internacionals per part dels mateixos turistes -però amb menors estades-, la predilecció per unes vacances de major qualitat i l'existència d'un efecte-preu que podria alimentar un retall en el temps d'allotjament.

Front això, l'aposta per la qualitat esdevé el principal actiu a mantenir. Però aquesta orientació llampant pressuposa oferir majors proteccions ambientals, descongestions més elevades i una preclara diversificació del sector terciari. Si atenem les polítiques desplegades pel Govern de Jaume Matas, les dues primeres condicions són clarament desconsiderades. Però pel que fa a la tercera ens trobem, al meu entendre, en un dels factors medul·lars de la situació econòmica balear present. Vagi per endavant que l'especialització econòmica insular, prou significativa en el sector serveis, no significa cap factor negatiu. De fet, un estudi recent signat per les economistes franceses C. Rozenblat i P. Cicille demostren, amb una anàlisi comparativa de més de cent ciutats europees, que els graus d'especialització econòmica es vinculen amb increments en la disponibilitat de renda, amb una matisació rellevant -d'importància fonamental per a Balears-: la composició interna del sector en el qual l'espai econòmic concret s'ha especialitzat.

En efecte, per a Balears la divisió sectorial de l'economia -en funció del VAB i del mercat de treball- porta a conclusions evidents: l'agricultura és residual, la indústria encara ostenta una representació puntual però clara en el mercat i la terciarització ha guanyat terreny i ha esdevingut la part del lleó. Ara bé, quan hom parla d'especialització i de diversificació caldria tenir molt present què volem dir. Perquè l'especialització balear en el sector serveis serà més potent quan més diversificat es trobi aquest segment d'activitat: vet ací, doncs, el nus gordià. Una via de treball que cal explorar de manera més precisa és, justament, aquest perfil que té el sector terciari a casa nostra: si es troba més fragmentat en opcions diferents -i si aquestes gaudeixen d'alts valors afegits-, o bé si el tenim escorat en poques alternatives, de curt recorregut, amb escassos nous actius: en definitiva, amb la generació de baixes productivitats. Aquesta és la clau, que ens remet a una altra asseveració: turisme són turistes -el perogrullo és insultant, i perdoni el lector-, però també són altres coses, que van des d'activitats complementàries relacionades amb la restauració fins a empreses de telecomunicacions, equips d'investigació i d'altres economies externes que es deriven, vertebrades en un potent cercle virtuós. Aleshores, aquella «primera» especialització, observada des dels sectors mítics de C. Clark, perd força per acarar una nova dimensió, molt més rica per entendre les evolucions de la nostra economia regional.

El que s'acaba de dir s'hauria de connectar, de forma prou rellevant, amb sengles factors seminals. Per un costat, amb un Sistema Regional d'Innovació -que encetà l'anterior Govern autonòmic, de la mà d'un reconegut científic que es diu E. Tortosa- que, a hores d'ara, no es troba desenvolupat a Balears on, endemés, recordarem de bell nou l'esquifida aposta per l'I+D+i per part de l'administració pública (el 0,25% del PIB, quan la mitjana espanyola es troba en l'1%). Per l'altra, un lideratge públic que suposa la pretensió inequívoca d'actuar dins les coordenades definides pel mercat, amb l'objectiu de trobar territoris d'entesa entre el sector públic, l'empresa privada i els agents socials. Aquest és un camí empíric, no teòric, transitat amb èxit per altres economies regionals europees. Però manifestaria un important canvi d'actitud per part del Govern Balear envers un entorn molt més complex i canviant del que imaginen els seus components.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris