nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín:

Violència infantil

D'on surt, d'on procedeix, la crueltat, la sevícia, dels infants en contra d'uns altres? És una característica intemporal, aliena als condicionants històrics, o és un fracàs pedagògic concret, susceptible d'esser analitzat i esmenat? Quan es debatia, a finals del segle XIX, si convenia més una educació racionalista o conservadora (Menéndez Pelayo i els krausistes), laica o religiosa, és ben segur que les dues parts en conflicte devien pensar que el seu «mètode» era el bo per eradicar la violència, primer a les escoles i, posteriorment, a la societat en el seu conjunt. Però hem de reconèixer, desolats, que el conflicte roman. Del meu temps d'infància, pròdig, generós en violències nodrides per masclismes, classismes i ombres d'absurd irracional, jo havia cregut deduir l'elevat preu que es paga per una llarga postguerra, un temps de fam i penúria, i una pedagogia de signe feixista i nacional-catòlic. I, naturalment, el llumeneret blau de la rondalla havia d'esser el creixement econòmic, que comportaria un desenvolupament moral, cultural i de convivència. D'aquesta manera, per un camí simplement evolutiu, tot em feia suposar que la permeabilitat social, el liberalisme econòmic i d'idees, el moviment de capitals, la democràcia i la prevalença dels valors pacifistes part damunt dels valors guerrers, fanàtics i sectaris, havia d'aconduir a canvis visibles, constatables, en les velles malures que han enverinat els millors anys de vida de tanta gent. Idò no. El judici que s'acaba d'iniciar a l'Audiència de Donosti, en el País Basc, pel suïcidi de Iokin, torna a posar en primer pla el fet de la violència arrelat en una societat que veritablement ha crescut, sí, però, podem dir que també s'ha desenvolupat? El creixement es pot comptabilitzar en doblers, cotxes, canvi de casa i promoció laboral. Però el desenvolupament demana, al mateix temps, valors culturals i de convivència que no hem estat capaços d'assolir. Vuit menors es troben empaperats pel suïcidi de Iokin, que s'estimbà el setembre passat de dalt de les muralles d'Hondarribia. Se'ls acusa de tortures psicològiques, d'inducció al suïcidi, de... Devuit persones més també estan cridades a declarar. La gravetat del cas fa que el judici es dugui a terme a porta tancada. Hi ha constància, si més no, de l'evidència de burles humiliants i es comenta la tolerància a l'assetjament dins l'interior del col·legi. «El Xoco», prou alterat sota l'aparença de duresa, em confessa que ja no s'estranya de res.

-El més rar és que no n'hi hagi més, de casos com aquests.

-I ara on em surts?
-Dins una societat de merda com la que hem fet entre tots, dic que allò que m'estranya és que no succeeixin més casos terrorífics, com el que ara comentes.

-Així, idò, venim de l'arbre i hem de tornar a l'arbre? Venim de la llei dels forts i serà bo que, a més a més, facem la vida impossible als dèbils fins que no vulguin viure?

-Mira, tio, o comences a propugnar, caigui qui caigui, un sentit real de la solidaritat i del respecte a qualsevol diferència, que arribi a introduir-se dins tots els cors, o pels camins de la competitivitat, de l'individualisme salvatge i del culte a la força, a l'èxit i al poder, tindràs per molt temps encara històries per no dormir.

-No hi ha dubte que la mala educació engendra crueltat i sevícia.

-Certa. I ara cavil·la un poc. Qui en té la culpa?

-Vivim dins una societat que ha perdut el nord i el sud...

-Demana, i no t'aturis, noves escales de valors. Escrites amb sang, si cal!

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris